“La majoria del parc immobiliari està fora de normativa”

Ha agafat les regnes del col·legi en un moment “una mica complicat”, perquè afirma que caldrien més projectes d’obra nova perquè cada arquitecte tingués uns 3.000 metres quadrats, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

Com està la construcció?

Són moments complicats perquè des del 2008 estem arrossegant la crisi i a més el 2012 s’incorpora un canvi de model al país amb l’obertura econòmica i no hi ajuda. I també els darrers afers que han pogut passar, com el de BPA, que també afecta.

Ha fet que hi hagi menys projectes que tirin endavant?

Sí, de fet per l’últim afer vaig poder parlar amb immobiliaris i la curiositat i la demanda de la gent per veure pisos i l’interès que hi havia per fer inversions ha baixat notablement. Ha generalitzat una desconfiança cap a Andorra en aquest sentit. Després ens trobem en una època de molts reptes perquè les normatives cada vegada són més exigents i es vol més qualitat. Hi ha una globalització i també l’eficiència energètica i tot això al mateix preu en una situació complicada que fa que el moment no sigui l’òptim.

Com es veuen afectats els arquitectes per la falta de projectes, hi ha gent sense feina?

Baixes per manca de feina no n’hi ha hagut. Hi ha més jubilats però sí que amb els metres quadrats visats, amb la baixada, no n’hi ha per a tots i els darrers anys hi ha hagut molt increment per participar en els concursos que treu l’administració i això abans no passava. Ara la gent es busca més la feina.

Quines són les xifres d’obra nova visada de moment?

Està bastant malament perquè el 2015 estem en 78.000 metres quadrats, la dada més baixa en els darrers 15 anys. Aquests quatre mesos del 2016 estem en uns 42.000 i llavors si es mantingués la tendència millorarien una mica les xifres del darrer any, però tot i així estem baixos. Si es manté pot apuntar un repunt però pot passar de tot.

Hi ha increment de la superfície visada per a reforma?

Sempre ha estat bastant per sota de l’obra nova. Aquest any amb reforma passa a la inversa que amb obra nova perquè aquests quatre mesos no arriba a 15.000 metres quadrats visats i l’any passat se’n van fer 61.000. Si seguim aquesta tendència estaríem per sota dels del 2015.

Els arquitectes veuen el futur en la reforma o obra nova encara que n’hi hagi molt poca?

Cada vegada hi ha més tendència pel que marquen les xifres cap a la rehabilitació perquè en obra nova fins i tot el que ens falta és un model de país. Hem tingut un creixement descontroladíssim i potser ens hem de seure tots una mica, parar i reflexionar perquè això ens manca. Ara apostaria més per la rehabilitació perquè tenim feina amb totes les reglamentacions que han sortit, la majoria del parc immobiliari està fora de normativa.

El pla Renova està funcionant bé?

Sí, és una ajuda. La xifra que dóna Govern és que per cada euro invertit se’n retornen 6,7 i això ja és bo. Es millora el parc immobiliari en eficiència, en embelliment i accessibilitat, i és positiu.

El parc immobiliari i dels edificis en general és vell, necessita un rentat de cara?

Sí, el necessita. Per eficiència, també perquè a part de l’estètica s’ha de millorar tot per a la sostenibilitat energètica, diversificació energètica, millorar tots els aïllaments, és molt necessari.

En les reformes sempre intervé un arquitecte?

Hi ha de tot, s’haurien de fer sempre amb un arquitecte totes aquestes intervencions però de vegades la normativa al darrere ho considera obra menor i que no cal un tècnic, i no hauria de ser d’aquesta manera. Hi hauria de participar un arquitecte i molts propietaris ho fan perquè portem tot un paquet de garanties: l’assegurança, la formació i l’experiència, i tot això és una garantia per a una feina ben feta.

Els està afectant l’entrada d’arquitectes estrangers?

Per nombre no. Des de l’obertura el 2012 hi ha hagut dues o tres altes per any però la majoria són arquitectes que residien al país i han regularitzat la situació. Des del col·legi, més que la quantitat dels que puguin venir que si no hi ha feina tampoc no resulta atractiu, el que ens preocupa més és la qualitat de l’arquitecte i per això estem treballant amb el ministeri d’Educació, perquè hi hagi unes exigències mínimes en les titulacions i sobretot amb països que no són de la UE. Anem destinats a l’obertura, contra això no podem lluitar sinó que ens hem d’adaptar, però que aportin coses bones al país i que hi hagi qualitat, no només estèticament, sinó en l’àmbit constructiu i en la seguretat en les obres. Tots els col·legiats que vénen tenen la titulació però és avançar-nos perquè no pugui passar i entri algú que no tingui la titulació que correspon.

Els estan traient feina?

És difícil de valorar, perquè hi ha tants pocs metres quadrats per als que som. Ara som 119 col·legiats i en actiu som 87, i això dóna per a uns 800 metres quadrats d’obra nova per arquitecte i és poquet. La xifra hauria de ser d’uns 2.500 a 3.000 metres quadrats, que és el que fa un edifici, però també depèn de la complexitat. Un xalet té menys metres i de vegades té més feina.

S’estan instal·lant arquitectes andorrans a l’estranger?

Col·legiar-se a fora és més complicat que per als de fora que ho han de fer aquí. Però si és per instal·lar-se de manera definitiva en més o menys temps entenc que ho estan aconseguint. Per a feines puntuals és més complicat perquè de vegades el client no pot esperar el temps que comporta o hi ha temes d’assegurances que ho compliquen. Tenim un col·legiat que li han donat una feina a França però allà tenen una assegurança que t’ha de cobrir els 10 anys a futur, en canvi aquí això no està regulat i la nostra ens cobreix des d’avui cap enrere. I llavors si vas a França o agafes una altra assegurança complementària o no pots fer la feina i depèn de quina obra ja no et surt a compte.

Rebaixar la cessió de sòl ajudaria a impulsar projectes?

Pot ajudar perquè d’un 15 a un 5 la diferència econòmica és molta i més amb obra que són xifres grans, però realment això s’ha de fer en un marc de creixement que volem seguir. Perquè hem de tenir feina però que quedi una Andorra maca i no anem a un creixement descontrolat com el que es va fer des del 2003.

Què els sembla The Cloud?

És una aposta forta i pot ser bo per al país, penso en positiu,ja ha passat amb d’altres exemples com Caldea de fer un edifici singular i estem contents des del col·legi perquè ens van deixar participar activament en el plec de bases i com va ser el procés. Està en una zona densa i el volum de persones que pot moure un edifici com aquest ha d’estar ben resolt i potser se n’ha de parlar.