Gabriel Pernau
“La bicicleta va ser una revolució per als pobles”
Va tornar a fer la ruta de la primera Volta ciclista a Catalunya de l’any 1911 amb una bicicleta d’època. Ara, la seva experiència es recuperarà en una exposició al Museu Bici Lab de la capital que s’obre al públic dissabte.
Gabriel Pernau, Periodista
L’exposició que veure’m al Bici Lab recupera una fita que va fer no fa tant. Ens la pot explicar?
La idea va ser molt esbojarrada i va sorgir passejant pel Saló del cotxe d’època: recuperar una bici antiga i tornar a fer la ruta de la primera Volta ciclista a Catalunya.
Què li van dir quan ho va plantejar per primer cop?
Ens deien que era impossible. Vam acabar topant amb en Turi Riberaygua i em va dir que alguna cosa trobaríem. Al cap d’una setmana em va ensenyar una col·lecció que em va deixar de pasta de moniato. I tot i que un mecànic em va dir que no ho veia clar, vam acabar agafant una Clement.
Què li va dir el mecànic?
El mecànic quan la va veure es va posar les mans al cap. Van arreglar el que van poder i jo també em vaig començar a mentalitzar que tenia una bici molt antiga entre mans. Tenia un sol pinyó, que era fix, i sense canvi de marxes. A més, les rodes estaven deformades i els frens no sempre funcionaven.
Per tant, una reparació dura?
Al final el mecànic va arreglar el que va poder i jo em vaig encomanar a no sé qui i amb un amic, que em va fer l’assistència ràpida, vam fer la ruta de la primera Volta ciclista a Catalunya, que es va fer el 1911.
Quin era el traçat?
Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona. En tres etapes.
En algun moment va pensar a deixar-ho?
El segon dia recordo que ens va passar un ciclista, em vaig animar i em vaig posar de peu. El quadre es va partir. Vaig pensar que s’havia acabat tot. Però vam poder fer una reparació d’emergència.
Com va viure anar per carretera amb una bici tan antiga?
L’any 1911 a les carreteres no hi passava ningú, pràcticament. Avui tot és molt més complicat de fer en bicicleta. Tot són rotondes i trànsit molt ràpid. A Lleida recordo que ens vam posar en una autovia sense adonar-nos-en.
Va poder recuperar l’esperit dels primers ciclistes?
Una mica, sí. Els traçats de les carreteres antigues s’oloren. Valores realment el que va fer aquella gent perquè donades les condicions en les quals anaven tenia molt de mèrit. Pensa que la bici pesava tretze o catorze quilos.
Ara tot és tant diferent...
Sí que ha canviat, però en aquella època ja hi havia molts professionals en el ciclisme. A partit del Tour, el 1903, el ciclisme és un èxit. La bici va ser el primer mitjà de transport individual i va suposar una revolució per als pobles.