“Amb un càncer és important ajudar-te i deixar que t'ajudin”

Què podem trobar a l’exposició de la Llacuna que s’obre avui mateix?

Hi ha 32 il·lustracions fetes amb art digital impreses. Del que parlen aquestes il·lustracions és d’un procés personal com és la malaltia del càncer de mama. Porto des del 1995 dins de les arts plàstiques i des del 2001 vinculada a les arts gràfiques, i el que he fet és explicar la meva història personal i ho faig d’una manera tendra.

Va ser més una ajuda per a vostè mateixa o pensada en algú que passi per una situació com la seva?

En un principi neix com una ajuda terapèutica per a mi en què combino una cosa que és essencial per a mi, com és el dibuix. Una vegada començo a fer els dibuixos, que acostumo a fer estirada al sofà, per exemple després de la quimioteràpia, és quan me n’adono que moltes persones han de passar per un procés similar i que el dibuix també les pot ajudar. En aquest sentit, el dibuix també és una eina que permet expressar-se en l’àmbit del càncer.

L’exposició es complementa amb el llibre ‘Color dins la foscor’

La directora de l’Escola d’Art, Neus Mola, que havia estat professora meva de gravat, es va posar en contacte amb mi per veure com estava i li vaig explicar el projecte, que en principi és el llibre, però que amb el suport d’una exposició impacta molt més. En aquest sentit, crec que tant l’exposició ajuda el llibre com el llibre, l’exposició.

L’important és que cadascú trobi una via per expressar-se en un procés dolorós com és el càncer?

Cadascú s’ha d’enganxar a aquella experiència que el pugui ajudar perquè el camí sigui més fàcil, perquè és evident que el camí és dur en una malaltia com aquesta. En el meu cas porto un any i cinc mesos i he hagut de passar per la quimioteràpia i la radioteràpia, i al gener em van tornar a operar per un tema ja més estètic. Per això és important ajudar-te a tu mateix i deixar que t’ajudin.

Un cop gairebé ja ha superat la malaltia, també inicia un canvi creatiu?

El llibre marca un cicle d’un any i el que pinto a partir d’ara ja no té res a veure amb la malaltia. És com si hagués trobat el color i tinc altres al·licients. Tot plegat m’ha servit com a teràpia i també per ajudar altres persones que puguin passar el mateix que jo.

Cap a on adreça ara el seu procés creatiu?

Encara no puc treballar perquè estic de baixa, però la meva voluntat és continuar en el món de la il·lustració i tenir la possibilitat de crear altres llibres, evidentment ja d’altres temes diferents a aquest últim que he realitzat.