Antonio Rial

“Prevenir no és impartir dues o tres xerrades a l'escola”

És professor a la Universitat de Santiago de Compostel·la i ha estat director científic de l’estudi d’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència. Avui participa en la jornada sobre benestar digital d’Andorra Telecom.

Antonio Rial

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com a director científic, què és el que més el sorprèn de l’estudi sobre la tecnologia en l’adolescència?

La primera gran conclusió que traiem d’aquest estudi, en què van participar prop de 2.000 estudiants de segona ensenyança del Principat, és que estem davant d’un fenomen global. És a dir, els mateixos problemes que hem detectat amb els adolescents espanyols els hem detectat amb els adolescents que viuen a Andorra. Ara bé, el que més em va sobtar és que en algun tòpic en concret els percentatges són superiors d’una manera preocupant.

De quins tòpics parla?

N’hi ha dos. El primer és l’assetjament escolar i el ciberassetjament. Els casos d’assetjament escolar a Andorra representen un 28,2%, mentre que a Espa­nya representen un 19,9%. Gairebé nou punts més. De ciber­assetjament, al Principat n’hi ha un 14,5% davant d’un 12,2% a Espanya. Aquests són els resultats, clars i precisos, i a partir d’aquí s’ha de treballar en el perquè de tot plegat. Si jo fos el responsable d’Educació del país m’agradaria saber-ho com més aviat millor, perquè això m’estarà indicant per on he de començar a treballar.

I l’altre àmbit amb percentatges majors que a Espanya?

Les apostes en línia. Gràcies a l’estudi d’Unicef Andorra hem pogut constatar que cada vegada són més els menors que estan apostant en línia, i alguns d’ells és molt segur que acabin desenvolupant una addicció en un futur. Per això és essencial que s’estableixin uns controls, en l’àmbit tècnic i en el legal, perquè un menor no pugui apostar en línia.

A part de les mesures legals, l’educació també seria útil per frenar aquests comportaments?

I tant. Les conductes al voltant de la tecnologia han de treballar-se des del punt de vista preventiu i educatiu, i això mateix ens ha de portar a redefinir què és la prevenció. Prevenir no és impartir dues o tres xerrades l’any. Evidentment, això és millor que res, però s’ha demostrat que és escassament eficaç. El que sí que cal fer és treballar amb els menors i les seves famílies. La gran assignatura pendent en aquest àmbit és la prevenció familiar.

Quin paper juguen les famílies?

El d’observar, controlar i acompanyar, i controlar no significa prohibir, sinó establir uns límits raonables. No pot ser que dos de cada tres adolescents dormin amb el mòbil a l’habitació, o que un de cada cinc l’utilitzi a altes hores de la matinada. Ens hem d’esforçar a aconseguir una bona higiene en l’entorn digital, que comença per establir un mínim de normes tan senzilles com limitar el temps d’ús dels aparells electrònics o anar amb compte amb l’edat d’ús del primer mòbil.

tracking