Pilar Jaraute
“Per a mi la pintura és sobretot una forma de teràpia”
Alumna de l’espai de creació La Capsa d’Ordino. Va començar a pintar fa tretze anys, quan va ser diagnosticada de fibromiàlgia. Fins al 4 de febrer exposa a la biblioteca de la Massana una sèrie de disset quadres d’estil realista.
Pilar Jaraute
Com va sorgir l’oportunitat d’exposar?
La meva professora a La Capsa, la Rosa Mujal, em va animar a fer-ho. Jo no em sentia preparada del tot, però ella va insistir. I soc aquí.
Mai s’havia proposat seriosament fer una mostra?
Pinto des de ja fa alguns anys, però la veritat és que mai vaig imaginar que acabaria exposant. Perquè una cosa és pintar per a tu o per als teus amics i familiars, i una altra ensenyar-ho públicament.
Com va iniciar-se en aquest món?
Vaig començar pels volts del 2010, gràcies a una associació de dones d’un poble de prop de Lleida. Allà hi tenim una propietat i el temps que hi passava aprofitava per anar als cursos d’aquesta associació. Des d’aleshores he pintat molt pel meu compte, tot i que de tant en tant també he tingut l’ajuda d’algun professor.
No havia pintat mai abans?
No, i no m’ho havia plantejat. Però de cop em vaig posar malalta, em van diagnosticar fibromiàlgia i em van acabar donant la invalidesa. Per passar l’estona vaig començar a cosir, però no m’agradava gaire. I gràcies a aquesta associació vaig tenir l’oportunitat d’entrar en contacte amb la pintura. Aquí va començar tot.
L’art l’ha ajudat a passar millor la malaltia?
Totalment. Més que per fer exposicions o per vendre quadres, per a mi la pintura és sobretot una forma de teràpia. M’ha ajudat molt físicament i psicològicament, perquè quan estic concentrada pintant no penso tant en el dolor.
Com definiria el seu estil?
M’agrada molt la pintura realista i hiperrealista, i el meu objectiu és arribar a un hiperrealisme total. Però no és fàcil.
Quina és la tècnica més adequada per al realisme?
Diuen que per aconseguir la màxima fidelitat la millor tècnica és la pintura a l’oli. Però jo no puc fer-la servir perquè tinc moltes intoleràncies químiques. Per això utilitzo l’acrílic, que potser no és el mètode més adequat, però també serveix.
Per què es va decantar per aquest estil?
Perquè soc força perfeccionista i l’art abstracte em costa més d’assimilar. Reflectint en un quadre el que estic veient és com em sento millor.
Treballa directament sobre l’objecte?
No, normalment ho faig a partir de fotografies.
És més de paisatges o de retrats?
M’agrada força pintar paisatges i animals, però darrerament he començat a treballar també la figura humana.