Un poblet de postal

Que la Costa Brava té indrets idíl·lics no és cap secret que ens guardem els que som de terres gironines. Amants dels poblets de pescadors que llueixen casetes blanques i cales d’aigua cristal·lina. Si de tots aquests n’he d’escollir un em quedo, sense cap mena de dubte, amb Calella de Palafrugell, població del municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà, on diuen que en Serrat va compondre-hi part de la cançó Mediterráneo.

Durant els mesos de calor el principal encant d’aquest municipi es troba prop l’aigua, en les petites zones de bany amb barquetes a la sorra que deixen el lloc just i necessari perquè hi hagi espai per estirar-se sense que s’hi acumulin grans aglomeracions amb para-sols i neveres. Tot i això, per als que fugim de les zones de tovalloles, la costa de Calella de Palafrugell amaga petits racons rocosos difícils d’accedir per als menys hàbils i potser poc còmodes per als qui vulguin prendre el sol com sargantanes, però ideals per a qui li agradi practicar l’snorkel. Imprescindible tenir un llibre a mà, i les ulleres i les sabates d’aigua sempre a punt.

Calella de Palafrugell també deixa espai per a aquells no tan amants de l’aigua i destaca per la varietat de restaurants a peu de costa i el laberint de carrerons estrets que et porten pel bell mig d’un poble de parets blanques amb flors liles que conviden a fer milers de fotografies.

Tampoc pots marxar sense trepitjar un trosset del camí de ronda. Recomano fer-lo fins a Tamariu, passant per Llafranc, però hi ha rutes més i menys curtes depenent de les ganes de caminar. És una oportunitat perfecta per trobar cales poc conegudes.

Fora de l’època estival, la població baix-empordanesa tampoc perd l’encant. Ni quan el sol s’amaga ni quan la temperatura no acompanya a banyar-se a les seves aigües. Podria assegurar que les millors sortides del sol les he viscut des de la sorra de les seves coordenades. De fet, m’atreviria a dir que Calella de Palafrugell durant l’hivern és una petita joia que passa desapercebuda per a molts, i que en part l’acaba fent encara més atractiva. Quan el sol es pon, després de regalar-nos amb sort alguna posta espectacular, la lluna fa acte de presència per reflectir-se a l’aigua, les llumetes del passeig dels arcs s’encenen i el silenci que sol haver-hi en temporada baixa omple l’espai de màgia.