“Si sabéssim dialogar més, viuríem millor”

Permeteu-me que comenci l'entrevista fent-li una pregunta aparentment fàcil. Sabem dialogar?

Si sabéssim dialogar més, viuríem millor. Molts conflictes entre persones són fruit de malentesos i de l’agressivitat amb què es diuen o són percebudes les coses que es diuen. Fixeu-vos que aprenem a dialogar de manera espontània, tot aprenent a parlar, però a mesura que creixem no rebem cap formació que ens ajudi a polir les formes, a ser conscients de com diem les coses i l’efecte que tenen.

Quines conseqüències té aquest fet?

Això fa que els models que haguem tingut i la pròpia personalitat determinin la manera de comunicar-nos amb els altres. I malauradament, si els models no han estat prou bons o som poc assertius, i no en sabem prou, cometem errors que ens poden fer patir molt a nosaltres i als altres. Si sabéssim dialogar més, millorarien les relacions i, per tant, el benestar en molts contextos: les feines, les parelles... i també les relacions entre pares i fills serien més fluïdes.

La comunicació intrafamiliar ha millorat o s’ha deteriorat?

Bàsicament ha millorat perquè és més franca, més oberta, més democràtica. Quan la meva àvia era petita no tenia dret a donar cap opinió, a taula. Avui a la majoria de famílies tothom hi pot parlar de tot, hi ha la confiança necessària per parlar dels propis problemes, de les pors, de les necessitats.

Hi estic d’acord, però no creu que en aquest procés els pares i els adults en general han perdut autoritat?

També és veritat que en alguns casos aquesta confiança porta associada la falta de respecte dels fills cap als adults, i aquest és un problema que s’està agreujant perquè moltes famílies no troben l’equilibri entre la comunicació oberta i horitzontal i la conservació de la necessària autoritat dels pares.

Si només pogués donar un consell a un pare o una mare, quin seria?

Li diria que treballés per procurar que el seu fill tingui arrels i ales. I que ho fes amb paciència, sabent que el que és important es cou a foc lent. Però això ja són dos consells, oi?

On hi ha comunitats, hi ha conflictes. Com podem transformar-los en una oportunitat per al creixement i el desenvolupament individual i col·lectiu?

La formació és clau. De resoldre conflictes normalment només se n’aprèn amb l’experiència, però a vegades aquesta experiència arriba tard i és dolorosa. Si ensenyem a millorar la comunicació i a gestionar els conflictes tindrem una societat amb diàlegs més fructífers per construir acords i pactes socials més sòlids.