“Ràdio 24 és una emissora per escoltar només música”

Bona iniciativa la de Ràdio 24.
Vam arribar a un acord en quedar la freqüència lliure, en ja no ser repetidor de COPE. Són 24 hores de música per escoltar, una ràdio per escoltar, que es pugui sentir al cotxe i no et molesti. Amb diferents cadències i sense locutors que t’expliquin coses òbvies i que ja se saben.

I si algú no coneix la cançó?
És tan fàcil com entrar al web (www.radio24andorra.com) i veure el nom de la cançó i el grup, amb una portada.

Quins estils musicals es programen?
Música dels anys setanta als 2000 i cada hora sortirà una cançó d’un artista andorrà. El que no farem, segur, és emetre novetats que presenten les companyies, només música que puguis sentir, cantar i que coneguis. Hi ha una base de 9.000 cançons i al gener va començar l’emissió en proves i ja estem emetent des del maig.

Vostè va treballar molt anys en diferents discogràfiques.
Sí, a Edigsa, Marfer, entre d’altes. Després amb un soci vam crear Phonic, on teníem els Lone Star, Basilio i altres artistes.

I quan ho va deixar va iniciar la seva etapa a Andorra.
Vaig venir a Andorra l’any 1986 però aquí encara vaig muntar una altra discogràfica, Dring, i ens vam especialitzar en fons de catàleg, amb sèries de jazz i altres estils. Lamentablement, el tema de la duana, les exportacions i els alts preus ens van obligar a deixar-ho estar.

Una persona, però, dedicada a la ràdio en cos i ànima.
Vaig començar als 18 anys a la ràdio. A Espanya s’acostuma a començar a Ràdio Joventut, amb un curs que durava tot un any i t’especialitzaves en locutor, muntador musical o el que fos. Després vaig passar per Ràdio Miramar, Ràdio Barcelona, Ràdio Espanya i Ràdio Peninsular, que era el màxim.

Ràdio Peninsular va passar a ser Ràdio 5.
Exacte, i és aquí on vaig començar a fer un espai informatiu que es deia Andorra Actualitat, que va durar uns cinc anys, que es feia en un estudi a la tercera planta de Pyrénées. Mentrestant, també vaig estar com a gerent de l’Andorra 7, que era un setmanari.

I cap de programes d’RTVA.
Vam potenciar, amb els mitjans que hi havia, que hi hagués una programació. A més, va ser el primer any que es va anar a Eurovisió, on vam escollir la Marta Roure, i poc després vaig marxar.

Ai, Eurovisió!
Una llàstima que, amb tot el que va costar que Andorra hi entrés, un desig polític acabés amb aquesta oportunitat.