.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
David Sanz

“Per indesxifrable que sembli, la música gràfica es pot tocar”

És l’organitzador de l’exposició ‘Una poètica del vertigen. Música i grafia’, que aplega partitures i documents relacionats amb la música gràfica, una de les tendències artístiques més rellevants del segle XX. La mostra pot veure fins al 10 de setembre a l’Espai Caldes.
David Sanz

David Sanz

David Sanz

Actualitzada 08/07/2022 a les 12:04
Com definiria la ‘música gràfica’?
Podem dir que és música que té un fort component visual. Molts compositors del segle XX van deixar d’utilitzar les partitures tradicionals i van apostar per altres tipus de grafia que, al seu entendre, representaven millor les sonoritats que volien aconseguir.


Quan va néixer aquest corrent?

Als anys cinquanta, concretament a Nova York, però es va estendre ràpidament per tot Europa. I cal dir que dins de la música gràfica podem distingir diferents tendències.

Quins en són els compositors més representatius?
En primer lloc citaria els de l’escola de Nova York, com John Cage, que té un paper fonamental, o Morton Feldman, que de fet és l’autor de la primera obra gràfica, Projecció número 1, del 1950. I entre els autors europeus sempre destaco el català Josep Maria Mestres Quadreny, tot i que n’hi ha molts d’altres, com Penderecki, Stockhausen, Xenakis, Ligeti... o l’italià Sylvano Bussotti, que té una obra gràfica molt atractiva.


Les partitures de l’exposició es poden admirar com si fossin quadres, però es poden tocar?

Sí, per indesxifrable que sembli, tota la música gràfica es pot interpretar. A la mostra només hi ha una partitura, Homenatge a Joan Prats, de Mestres Quadreny, que és purament visual. Però totes les altres tenen possible interpretació. També és cert que com que el codi d’aquestes obres sol ser obert i dona peu a la improvisació, les versions poden variar molt entre si.

L’intèrpret deu necessitar un manual d’instruccions.
Sí, de fet en moltes peces el mateix compositor incorpora una llegenda a l’inici de la partitura on s’explica què significa cada símbol. Però després hi ha molts fragments que queden a la lliure interpretació. Hi ha coses que estan més pautades i d’altres que es deixen a criteri de l’intèrpret.


Res a veure amb la notació tradicional.

Exacte, perquè una partitura convencional indica amb gran precisió quines notes han de sonar a cada moment, així com la dinàmica, el tempo... Aquí et trobes un codi diferent que també s’ha de traduir al pla sonor, i sovint amb un component important d’aleatorietat.

L’exposició es complementa amb dues activitats. En què consisteixen?
Farem dos concerts. El primer serà el 20 de juliol, amb la Noemí Rodríguez com a narradora, el ballarí Xavier Pérez i jo a la guitarra. Interpretarem fragments de l’òpera El Cimarrón, de l’alemany Hans Werner Henze. I el 23 d’agost el pianista Albert Bartomeu farà un recital d’homenatge a John Cage.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts