Albert Soley
`“Competir a Andorra sempre és molt especial per a mi”
Un dels clàssics de l’Spartan Race i guanyador sis vegades de la prova andorrana. Aquest cap de setmana Encamp acull, per setè any consecutiu, tercera al nucli urbà, la cita d’obstacles i resistència més important del món.
Albert Soley, Spartan
Ja són sis les victòries aconseguides a Andorra, amb la d’ahir.
Vaig tenir molta sort aquest cop, eh? El primer corredor es va perdre un moment de la carrera i no sé com va anar que vaig poder remuntar. Al final va ser molt dur, però vaig poder sumar aquesta victòria que té gust de glòria, perquè no va ser gens fàcil.
Vostè és tot un clàssic de les Spartan Race.
Aquesta ha estat la setena vegada que pujo a la prova d’Andorra i el primer cop va ser el 2016. He vingut cada any i aquí va ser la primera cursa que vaig fer d’aquest tipus perquè normalment feia triatlons.
Andorra sempre li ha agradat de manera especial.
Sempre. Són sis victòries aquí i m’agrada molt pujar a entrenar, a les muntanyes tan maques que teniu per aquí, a fer bicicleta de muntanya. És un lloc molt maco per gaudir d’espai natural.
L’any passat es va imposar a la Súper i a la Beast.
Enguany he fet només la Beast, la de 21 quilòmetres, perquè és la que puntua i la que, realment, m’interessava. La temporada, si no, s’acaba fent molt llarga i hi ha més risc de lesions si no ets més selectiu.
La cita andorrana acostuma a ser de les més exigents del calendari.
Al campionat d’Espanya són quatre curses aquesta temporada i la d’Andorra és la que marca una mica la diferència per la duresa. És la cursa amb més desnivell, més d’alta muntanya i la que més es gaudeix
Recordo la seva victòria el 2018 a Grau Roig, amb llàgrimes a la meta.
Va ser molt emotiu perquè l’any anterior, després d’una cursa molt dura i boja, vaig guanyar en un primer moment, però una penalització posterior em va privar de l’or en el campionat d’Europa. Va ser trist però ho vaig acceptar.
El seu palmarès és d’aquells per emmarcar.
He aconseguit grans coses, sí, i n’estic molt orgullós. Un campionat d’Espanya, subcampió d’Europa, campió d’Europa d’alta muntanya, 6è al campionat del món i dos cops tercer del món Spartan Trifecta. Les curses m’han anat molt bé i no he tingut dies dolents.
S’ha fet un circuit d’entrenament a casa i tot.
No em dedico 100 per cent a això i tinc la meva feina. Soc electricista i ho de combinar com puc i, si es pensa bé, és un motiu més per estar doblement satisfet perquè no és gens fàcil.
Què té l’Spartan que enganxa tant?
Una cursa de superació és sempre molt addictiva per al que ho prova per primer cop.