Proposa per al FestiSport un taller d’escalada amb oclusió ocular i un partit de ‘goalball’. Per què aquests esports?
El goalball va néixer després de la Segona Guerra Mundial per rehabilitar lesions visuals. Treballa la concentració, la psicomotricitat i la condició física. A l’escalada es treballen valors com l’autoestima, la confiança i el fet d’assolir objectius.
A qui van dirigides?
A tothom, encara que no tingui una discapacitat. Hi ha escoles que han organitzat lligues de goalball tapant els ulls a tots els nens perquè juguin en igualtat de condicions. Realment, quan tens els ulls tapats utilitzes altres recursos i pots arribar a millorar la teva tècnica.
Vostè va perdre la vista als 29 anys. Com ho ha viscut?
Primer vaig passar per diverses fases de negació. Després vaig començar a ser corredor paralímpic d’esquí i vaig estudiar tres carreres: fisioteràpia, osteopatia i biomecànica. Ara he fusionat tots els coneixements a través de la rehabilitació clínica esportiva i soc especialista en disseny universal. Comparteixo vídeos sobre la investigació esportiva en la diversitat funcional a través del canal de YouTube Accessible Sport Andorra.
La ceguesa no li ha impedit fer grans travesses de ‘windsurf’ ni continuar esquiant... Qui ens imposa més límits; la societat o nosaltres mateixos?
Jo tinc una frase que m’aplico sovint: “El bon disseny capacita. El mal disseny discapacita.” La resposta és que la discapacitat no la tenim nosaltres, sinó l’entorn. Per això la nostra feina està enfocada a informar les empreses a adaptar l’espai. S’ha de pensar en la societat 4.0.
Considera que la pràctica esportiva pot ajudar les persones discapacitades a canviar d’actitud davant els reptes quotidians?
A qui no li va bé fer esport? Si ja té beneficis per a les persones sense discapacitat, per a les persones amb discapacitat encara més. Treballem la sociabilització, l’autoestima... Jo amb els fills escalo, esquio, faig bici, navego… A vegades fem més els que no hi veiem que els que hi veuen!
El paper del guia o persona acompanyant és essencial.
Sens dubte. Per això ara incidim en la formació. Un guia és els teus ulls. Jo no vull caure en la pena i el sensacionalisme però necessitem ajuda i cal saber demanar-la. Jo sempre dic: “Dona’m mitjans i seré capaç de fer-ho com tothom.”
Creu que Andorra està ben adaptada?
Nosaltres tenim l’eslògan Andorra, país dels sentits. Crec que podríem arribar a ser un referent mundial.
