Com es crea el Banc de perruques?
A final del 2013 dues veïnes de la parròquia van decidir donar les seves perruques i crear un servei de donació per a aquella gent que no tenia els mitjans per comprar-ne. Es va decidir començar el banc tot i que només n’hi havia quatre, en un principi. A partir d’aquell moment la gent en va anar portant i també se n’han anat emportant. Allà va començar l’intercanvi que defineix la nostra manera de funcionar.
Quin cicle segueixen les perruques?
Les dones que les venen a recollir les utilitzen durant el tractament de la malaltia. El moment en què perden el cabell és molt traumàtic i aquestes perruques poden ajudar a passar aquest moment millor. Habitualment les tornen quan acaben el tractament, és un intercanvi.
Com es poden fer arribar les perruques al banc?
Habitualment ens truquen i ens avisen que ens poden oferir una perruca. Quan la tenim ens mirem com estan i decidim si els fem manteniment.
Més enllà del banc també fan activitats de suport, en què consisteixen?
Quan algú ve a buscar una perruca no només li donem i marxa. Ens asseiem per parlar sobre qualsevol inseguretat i preocupació que pugui tenir. L’intentem acompanyar en un procés on es pot arribar a sentir sola.
De fet, han generat una comunitat de persones perquè comparteixin experiències...
Vam crear una comunitat de dones que estan patint o han passat per un càncer. Moltes vegades a la família en cert punt potser els costa parlar de la malaltia. Al grup de suport tenen molta més facilitat per comunicar-se.
Quins són els temes que més surten?
Sobretot situacions quotidianes, moltes vegades són temes del dia a dia. Des de quina crema va millor per a reaccions a la pell fins com afrontar efectes secundaris dels tractaments. També es donen consells per afrontar certes fases com les operacions o la quimioteràpia.
La Covid va aturar el grup de suport. Quan es reactivarà?
Ara mateix hi ha quatre o cinc dones que hi volen participar i esperem que alguna més s’hi apunti i poder-lo recuperar al més aviat possible.
Quina és la implicació amb el banc de les antigues usuàries?
Moltes d’elles, un cop passada la malaltia, per agraïment o responsabilitat, s’han ofert voluntàries per anar a les trobades del grup de suport per oferir consells i ajudar amb la seva experiència.
Em sembla lleig que gent com la del comentari dels calbs, creguin que una persona amb una malaltia tant greu, es compari en una perdua de cabell per genetica, crec que la feina que s'esta duent a terme, es molt significativa i beneficiosa per als ciutadans malalts de aquesta malaltia, un treball excelent, cal mes gent aixi al pais, que promoguin l'ajut totalment solidari i desinteressat i poder incloure a persones que malauradament es sent fora de la societat per manca de cabell
Respondre