Ángel Calvente

“No hi ha secrets: l'ofici l'he après treballant”

Avui a les set de la tarda l’artista obre les portes de la seva galeria-taller: l’Espai 29, situat al passeig del Pessebre d’Escaldes-Engordany. “Sempre estic sol al taller i em fa il·lusió que la gent s’hi acosti i conegui la meva feina”, afirma.

Ángel Calvente

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com va iniciar-se en l’art?

M’agrada dibuixar des que soc petit. Sempre he tingut clar que volia viure de l’art i ho he aconseguit. Fa 30 anys que visc de la meva obra.

On va aprendre l’ofici?

Quan tenia 19 anys vaig fer una estada en un taller d’escultura per preparar l’examen d’accés a la carrera de Belles Arts, però vaig fer tard i no vaig poder fer la matrícula. Més endavant vaig estudiar dibuix i pintura durant un any en una escola d’arts i oficis, a Granada. Tot i això, em considero un autodidacte.

Per què?

No hi ha secrets: l’ofici l’he après treballant. Si no ets un geni i tens un do innat, és l’única manera d’aprendre’n. Passar moltes hores al taller, equivocar-te i perfeccionar la tècnica.

Quantes hores treballa cada dia?

No les compto. Al matí començo entre les nou i les deu. Si tinc un encàrrec que he d’entregar de seguida, hi ha dies que plego a les onze o a les dotze.

Com s’ho fa per viure de la seva obra?

Viure de l’escultura és molt difícil, més que si fas pintura.

Per què.

Perquè costa més vendre una escultura que un quadre. Tinc la sort que al llarg dels anys he anat rebent encàrrecs. Si hagués de viure del que es ven a les exposicions ho hauria de deixar. També m’han ajudat els mecenes.

Em pensava que els mecenes eren una cosa del passat...

N’he tingut tres. Sempre francesos. No sé per què, però d’andorrà no n’he tingut cap. Són persones que m’han comprat obres i m’han donat suport al llarg de la carrera. Sense la seva ajuda no hauria pogut fer moltes de les obres.

Té prou suport, la cultura, a Andorra?

No. Si no hi ha la voluntat de donar-hi suport, la cultura es pot perdre. S’ha de cuidar. Tots els governs dels països civilitzats dediquen una part del pressupost a la cultura. Aquí també, però no tant.

Què diria a un jove que vol ser artista?

Que la feina al taller és fonamental, però que moure’t i donar-te a conèixer també és molt important. Com més gent et conegui més probable és que rebis més encàrrecs.

M’he fixat que treballa amb molts materials diferents. En té algun de preferit?

L’important són les eines. Si saps com utilitzar-les bé, tant és amb quin material treballis. El que m’agrada més últimament és la fusta, per les textures i els colors que té.

tracking