x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
MARTA CALCERRADA

“Els gossos et fan de mirall, són esponges emocionals”

Establerta a Andorra des de l’agost del 2020. Té 30 anys. Biòloga amb un postgrau d’antrozoologia. Especialitzada en adopcions i gestió de refugis. Ofereix formació a domicili i classes online a través de la seva pàgina Rumbo Canino.
Marta Calcerrada

Marta Calcerrada

Marta Calcerrada

Actualitzada 06/01/2022 a les 12:33
Quin va ser el seu primer gos?
Amb 17 anys em vaig inscriure en una protectora d’animals per fer de voluntària. I d’allà vam acollir a casa la Sami, que tenia malformacions congènites al cor, però l’any i mig de vida que va viure se’n van fer més càrrec els meus pares perquè coincidia amb la meva etapa universitària.


I ho portaven bé els seus pares?

No del tot. Em vaig independitzar perquè volia acollir el Bru, que era una mica agressiu i no veia els meus pares emocionalment preparats. Vaig apostar fort per cuidar-lo.

D’on li venia llavors la passió?
Amb cinc anys vaig fer casals de zoologia i feien un munt de formació per a nens: ponis, cavalls, rèptils, primats... Hi anava dos cops per setmana i crec que allà va començar la meva connexió amb els animals.


Què ha après de la convivència amb els gossos?

M’ho ha fet aprendre quasi tot. Des d’entendre altres persones i conviure amb elles, els valors, conèixer-me millor a mi mateixa amb la gestió emocional, sentir-me acompanyada... Des que visc amb animals ja no sé viure sense ells.

I quan va començar-se a imaginar que s’hi podria dedicar professionalment?
Quan m’estava formant a la protectora realment pensava que era un hobby. Vaig sortir de la universitat treballant en control de plagues i biologia humana. Estava insatisfeta amb la feina i em vaig adonar que no era el meu. Portava temps anant al psicòleg i vaig començar una formació per descobrir el meu rumb professional.


És educadora canina, però també educa humans.

Els gossos et fan de mirall. Hi ha gent que té problemes seriosos i ho reflecteix en els seus gossos. Està comprovat a nivell científic que els gossos són esponges emocionals. No només oloren les nostres hormones o llegeixen les microexpressions. Al final som mamífers socials i molts cops fem el mateix expressat en diferents senyals.

Posi’m un exemple ‘mirall’.
Conec una gossa que tenia un trastorn d’ansietat generalitzada. La van medicar i va avançar molt fins que va arribar a un punt que es va estancar. La seva propietària també tenia ansietat i, amb confiança, vaig dir-li que havíem de parlar d’ella perquè sense ser-ne conscient li estava transmetent moltes coses. I li van diagnosticar el mateix trastorn que al gos i ella va començar a treballar l’ansietat i el gos va millorar molt.

Quina és la recepta ideal?
El pilar és observar què està passant en el gos i observar en quina part d’ell et reconeixes a tu mateix. Les dues parts s’han de treballar alhora.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts