x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
ARELY HERNÁNDEZ

“Van matar el meu pare perquè no entenien què feia al bosc”

Activista pel medi ambient, de 31 anys i d’origen hondureny, forma part d’un projecte a Andorra per donar a conèixer Rafaeles Eden, una reserva natural de selva verge a Hondures amenaçada per l’home.
Arely Hernández

Arely Hernández

Arely Hernández

Actualitzada 06/11/2021 a les 12:04
Què és Rafaeles Eden?
És un projecte ambiental que es desenvolupa a Hondures i en què ara estem atenent la part educativa. De fet, el 2018 van engegar una escola on s’intenta donar cursos de cura del bosc i de conservació de la natura.


Com comença?

El va començar el meu pare fa uns 40 anys. Està ubicat al nord d’Hondures, al departament de Colón, i hi han unes 500 hectàrees, de les quals el 75% són de bosc protegit com a selva verge i el 25% restant són policultius i espais on intentem fer projectes de permacultura i bioconstrucció.

Quina és la seva relació amb el projecte?
El projecte és de la meva família, que som hondurenys i ens hi vam ficar perquè és un entorn difícil de protegir. Passa arreu, que és complicat fer conservació de la natura. La gent no entenia què fèiem al bosc i pensaven que era que no el volíem treballar.


I com arriben a Andorra?

El 2004 el meu pare va ser assassinat perquè la gent no entenia el que estava fent i li deien que els animals del bosc no eren seus, i tampoc els arbres. Quan va passar tot això la família va haver de sortir del país. La meva germana va arribar abans a Barcelona i jo vaig arribar-hi el 2013 i després, ara fa tres anys, cap aquí, a Andorra.

Com impacta el canvi de dos entorns naturals tan diferents? Quan vaig arribar ja m’esperava una mica el que veuria, però pel que fa a natura em va impactar una mica perquè encara era hivern, era al febrer, i va ser impactant. Però a poc a poc vaig anar coneixent les estacions, que a Hondures no es marquen, i ara quan passejo per Andorra la Vella i veig les muntanyes tan altes tan a prop m’agrada molt.

Què és el que més li ha agradat?
Vam fer un campus al Madriu i mai havia caminat tant a dins i tantes hores seguides. Tenia la sensació que en algun moment entraríem al bosc, però no n’hi havia, de bosc! Realment sí que han existit aquells boscos, però el que va passar és que els van talar.


Tenen una associació per donar a conèixer Rafaeles Eden.
Sí, fem diversos projectes i estem promovent activitats per donar a conèixer un projecte d’abelles que hi fem.

Però també fan activitats aquí?
Sí, fa un any que vam començar. Hem fet una acció de recollir les burilles del nucli urbà a totes les parròquies, tot i que ens falta Canillo. Realment contaminen molt i la gent ens agraeix la feina i fa preguntes, i així ho donem a conèixer.
Etiquetes
  • #2 Ramon
    (06/11/21 18:22)

    Endavant, falten moltes famílies així i una sort poder acollir a Andorra persones així. Andorra un espai segur i pacífic d'acolliment i impuls d'activisme ambiental.

    Respondre
  • #1 Pepe
    (06/11/21 11:07)

    Q suerte, gestiona un chiringuito de 500 h. Otros hondureños se mueren de hambre y han de emigrar. No tienen la suerte de esta chica, q hasta puede viajar y explicar su caso. Puedo equivocarme, pero en Honduras, 500 h. No se las dan a gestionar a un pringado, pringada. Así q pienso muy mal y ya dirá el futuro si yerro o acierto.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts