“Fem música fora de l'aula però sobretot fem escola”

Quan s’inicia el projecte de Batocam?

Doncs pot fer ben bé ja deu anys, segur, pels volts del 2009 o el 2010.

Han estat una mica al capdavant des de llavors?

No, ha estat un projecte intermitent perquè depèn dels horaris de l’alumnat i del professorat, que canvien.

I en què es basa?

Una mica, fer música més enllà de l’aula, però sobretot fer escola. No deixa de ser una hora de temps lliure de l’alumnat i el professorat i decidim passar-la fent música.

Quin és el motiu pel qual, llavors, s’uneixen a l’activitat?

Doncs els de sisè ja veuen que fem soroll allà a dalt, al pati, i quan passen a primer d’ESO ho veuen i els agrada. També perquè els agrada la música i els tambors, sobretot als nens el que més els agrada és el tambor.

Però, hi ha professorat que també s’hi apunta.

És per això que hem dit de fer escola. Però també hi ha qui ve perquè diu que li va molt bé desestressar-se amb el tambor. A més, a poc a poc tens la sensació que vas millorant i això li agrada a tothom.

Hi ha una convivència especial entre professorat i alumnat a Batocam, oi?

Veure que el profe també s’equivoca en un pas o en el ritme l’humanitza molt. I, a més, aquí els profes no fan de profes.

Fer escola també serveix per al professorat que arriba nou?

Aquí, i segur que passa arreu, eh? Però aquí tenim la sort que som un claustre molt acollidor i ens sentim a casa des del primer dia que hi arribem.

No obstant això, al darrere hi ha un programa pedagògic.

Sí, aquí detectem moltes coses, com ara si un nen té problemes de lateralitat, d’oïda o de coordinació... A més, va més enllà de la música perquè quan acabem fem una cadena i tothom recull els instruments.

I tothom s’hi pot apuntar?

És clar. Batocam està obert a tothom. És més important ser part del conjunt que tocar millor o pitjor. El que sí que demanem és el compromís de venir cada dimecres a l’assaig.

Com ajuda la música els que hi participen?

La música és un fet social i fer part del conjunt ja és un valor. Però enfrontar-se a un públic, encara que sigui la graduació de quart, que vam fer l’any passat, és complicat però la recompensa i l’autoestima és molt forta. Al final, enfrontar-te a les pors, com pot ser parlar en públic o tocar pel carrer sense saber quanta gent hi haurà, és molt bo.