x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Vilafranca

Capital de la pedra en sec

VILAFRANCA CASTELLÓ

Vilafranca, Castelló

Vilafranca, Castelló

Xavi Prats
La Pobla

La Pobla

La Pobla

Actualitzada 06/09/2021 a les 12:26
Vilafranca és aquell poble perdut a la muntanya on el vent i el fred són l’esperança, que cantava el grup de folklore local Adesiara, però també és el de la fàbrica gran (Marie Claire), el de la vitalitat cultural, el de camins i camins per perdre’s i on, possiblement, més exemples de pedra seca hi ha al món. Ubicat a cavall entre les muntanyes de Terol i Castelló, al final de la serralada Ibèrica, la seva situació geogràfica per sobre dels 1.125 metres d’alçada fa que els hiverns siguin durs i la terra, escassa. Per això, el desenvolupament de la tècnica de la pedra en sec és vista al municipi com una eina fonamental per a la subsistència des de fa segles i segles. Així, qui visita el poble es troba amb més de mil casetes de pastor, de totes les mides i construccions, i amb immenses fileres de parets de pedra que contenen tots els enginys imaginables, com ara comptaovelles, escales per salvar bancals, amagatalls per a ferramentes agrícoles, pous d’aigua naixent i capricis de masovers delerosos que un dia decidiren jugar i provar de paredar amb les pedres en vertical o fer el senyal de la creu enmig de la paret. Però, entre totes elles, cal destacar el conjunt de les Casetes de Calces.

Emplaçades a la lloma del davant del mas de Tosca i dalt dels meandres que el riu de les Truites fa a la zona d’escalada de la Gotera, les casetes de Calces són un exemple impressionant d’arquitectura en pedra seca, amb galeries profundes de teulades a dos vessants, parets a tall de fortificació, amagatalls per al ramat i detalls diversos que ben bé paguen la pena una visita.

Fa poc més de dos anys la Unesco va proclamar la tècnica de construcció de la pedra en sec com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’especificitat de les construccions a Vilafranca es dona en molts sentits, però el més visible tal vegada siguin les aleres, un acabament de les parets fet en vertical que reforça els murs, impedeix que la neu s’acumuli i permet filtrar el pas del vent. Aleres, vent i neu; tres elements que formen part del paisatge natural i humà de Vilafranca i en part també de la comarca dels Ports, on s’ubica. Cal visitar el pioner museu de la Pedra en Sec que posa imatges a tot allò que significa per al poble, però també una gastronomia de muntanya revitalitzada amb moderns restaurants, activitats culturals per donar i vendre i un paisatge impressionant en qualsevol moment de l’any.

No t'ho perdis
La Pobla

La PoblaEl llogaret és l’origen del municipi i marca el terme des de 1239, any de la Carta Pobla. L’església de Sant Miquel i el pont gòtic són del segle XIII i porta d’entrada de Jaume I al País Valencià.
Etiquetes
  • #3 carles
    (06/09/21 17:31)

    cha tu, que bonica que es la terreta....

    Respondre
  • #2 Daniel
    (06/09/21 17:30)

    Hola. Gràcies per l'article. Benjamí, sí, la comarca de l'Alt Maestrat actual integra Vilafranca però es tracta d'un error històric que encara dura, la comarca hauria de ser Els Ports, per ser les antigues aldees que depenien de Morella i es van independitzar. També és cert que el país Valencià no disposa d'una llei oficial de comarques i situacions com esta es perpetuen en el temps i creen debat. Però vaja, la gent localment ho té molt clar.

    Respondre
  • #1 Benjamí
    (06/09/21 15:44)

    La població pertany a la comarca de l'Alt Maestrat, tot i que històricamente formava part de la del Ports (de Morella), totes dues al nord del País Valencià

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts