x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Clàudia Guri

“He trobat una estabilitat que m'agrada i em sento molt bé”

Esportista d’arrel i multidisciplinari. Nutricionista i entrenadora de bàsquet base, també ha tastat l’atletisme i el bàsquet d’elit, però que accepta qualsevol activitat física de bon grat. El seu somni és formar una acadèmia de bàsquet.
Actualitzada 13/06/2021 a les 12:03
Quina professió li posem a algú com vostè, ficada en més d’una història?
[Riu] Entrenadora de bàsquet, no? He estudiat nutrició però no exerceixo; no tinc consulta tampoc, així que, de moment, posi entrenadora.


Atletisme, bàsquet... el seu cas és de ‘tocar tots els pals’ sense discussió.

Ara m’he enganxat al vòlei platja, eh? Qualsevol patxanga d’un esport, encara que no l’entreni, ja m’agrada i m’ho passo molt bé.

Sempre ha mantingut la necessitat de competir.
No cregui. Va arribar un moment a la meva vida, fa uns anys, que no ho volia fer més. El meu cap i el cos van dir prou i tot va venir de cop, just deixant l’atletisme i en l’esclat d’altres problemes personals.


La gent de fora amb quin esport la relaciona?

No ho sé, perquè crec que, com a esportista i com a persona, es té una imatge errònia de mi. El món de l’esport, i més d’elit, és molt diferent del que es veu al que surt als mitjans o a les xarxes socials.

Potser no es va entendre tanta inestabilitat esportiva.
És molt fàcil jutjar i a ningú li agrada ser jutjat. Puc entendre que els salts d’un esport cap a un altre no s’entenguin i més quan has pogut rendir bé en els dos. Hem d’aprendre a relativitzar i entendre que és només esport.


No va saber trobar el seu lloc.

No estic feta per a l’esport d’elit. Ara tinc més eines, he anat al psicòleg, i t’ensenyen coses amb què poder gestionar algunes situacions que, evidentment, se’t presenten a la vida.

Renunciar a aquella beca als Estats Units...
Són decisions que es prenen. Aquell any vaig decidir deixar de jugar i no tenia cap sentit marxar a l’altra punta del món. Tenia 18 anys i no estava preparada. No tinc cap retret a fer-me, tot i que mai se sap què hauria pogut passar. No em penedeixo de no acceptar, ja que si ara soc la persona que soc és, en part, per haver pres decisions com aquella.

Ha trobat la pau amb si mateixa, puc notar.
Sí, la veritat. He trobat una estabilitat que m’agrada i estic bé, tot i que hi ha certes coses que trobo a faltar del món de l’esport. Ara les intento extrapolar al meu ritme actual de vida, laboral i formatiu.

I ara, il·lusionada amb un projecte de la FIBA
Estic fent un projecte per potenciar el bàsquet femení a Andorra. De cara al futur tinc la gran il·lusió de crear una acadèmia de bàsquet femení, d’entre 8 i 18 anys, per exemple.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts