x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Carlos Barbosa

“Miro enrere i em sento orgullós del que he aconseguit”

Després de molts anys de trajectòria al Sant Julià, a la selecció i al Sideco Encamp, decideix penjar les sabatilles i pair tot el que ha viscut al món del futbol sala. Amb gairebé 38 anys, ha arribat l’hora de dedicar el temps a la família.
Carlos Barbosa

Carlos Barbosa

Carlos Barbosa

SIDECO ENCAMP
Actualitzada 03/06/2021 a les 12:11
Una decisió meditada i difícil.
Prendre una decisió així mai és fàcil, i més després de tants anys gaudint. Tota la temporada que hi donava voltes i cada cop tenia més clar que aquest any, passés el que passés, ho deixava.


Sentia que era el moment.

Totalment. Fins i tot a l’inici de l’any passat ja m’ho vaig plantejar però em vaig desdir a darrera hora i vaig seguir una temporada més.

Quan ho decideix?
Ho tenia bastant assumit. Molt cansament acumulat, moments que no pots gaudir de la família, tinc els dos petits que creixen molt ràpid, i ja durant tot aquest any ho tenia decidit. Em toca desconnectar i tenir altres prioritats.


Es perdrà la Champions.

No descarto acomiadar-me a la Champions, eh? i més quan han canviat de format. Ara es torna a tenir un grup de quatre com abans i ja li dic que si fos al novembre, com fins ara, ni em passaria pel cap.

Vaja, es deixa estimar.
[Riu] A veure, quan es jugui l’eliminatòria, a l’agost, no farà tant que ho hauré deixat i no m’importaria poder ajudar. Ara, és evident que és el que m’agradaria, poder diu adeu definitivament a la Champions, però no depèn de mi.


Què s’emporta de tots aquests anys?

Tota la gent que el futbol m’ha fet conèixer, tots els entrenadors que he tingut, les vivències... Tinc molt presents els anys que vaig estar al CE Sant Julià, on vaig créixer com a jugador i on vaig arribar a poder jugar amb la selecció.

Ha pogut acabar al club de la seva vida.
Sí, sí, evidentment. Tornar a Encamp i portar arreu el nom de la parròquia va ser molt gratificant. Un s’emporta tot això. I amics, molts amics.

I algunes lligues, oi?
Clar! [riu]. Miro enrere i estic molt orgullós del que he aconseguit amb esforç, treball i dedicació. A més, he jugat competició europea nou vegades.

De la primera vegada ha plogut una mica.
Va ser l’any 2001 i jo tenia 18 anys. Miri si ha plogut! Ara en faré 38 i vinc d’aconseguir una nova lliga. És per estar-ne molt satisfet, sincerament.

Seguirà lligat al futbol sala?
Aquest any no faré res. Fins i tot també deixo d’entrenar el cadet de l’Encamp. El dia de demà intentaré ajudar en tot el que faci falta si em necessiten.

El CE Sant Julià és història.
Em fa molta pena. És un club que estimo moltíssim i que desaparegui és quelcom que et deixa tocat. La gent que ho ha decidit tindrà els seus motius.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts