x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Víctor García

“El mercat literari afavoreix el model clàssic de novel·la”

Víctor García

Víctor García

Víctor García

Miquel Vigo
Actualitzada 29/05/2021 a les 11:15
A la seva web es presenta com “un noi avorrit”. La seva literatura és fruit de l’avorriment?
Ho és, en tot cas, de la recerca constant del sentit lúdic de l’art literari; de l’escriptura com una manera de passar-ho bé.


“Vull fer trampes al lector”, reconeixia en una entrevista recent. Admeto que, com a estratègia de promoció, és força singular.

No sembla un bon ganxo per atreure nous lectors, és cert. Tanmateix, té a veure amb el que deia del sentit lúdic de l’escriptura: les trampes les has d’amagar, fer veure que és una cosa quan en realitat és una altra ben diferent.

Vostè escriu per llegir els llibres que no troba a les llibreries?
M’agrada llegir, i rellegir, llibres d’autors i gèneres ben diversos. Tot i així, quan em poso a escriure sí que parteixo de la ficció que voldria crear, si més no al principi, en l’estadi en què escriure és encara una feina solitària. Més endavant hi intervenen més persones i esdevé una feina d’equip.


Ha afirmat: “Aquest llibre és el contrari del que diuen que hauria de ser una novel·la.”

Em referia al concepte clàssic de novel·la com un tot unitari, que és el model que afavoreix el mercat. En canvi, L’aigua que vols és una novel·la que es va transformant gradualment a mesura que el lector s’endinsa en el relat.

Els jocs de miralls, dins el propi relat i entre la ficció i la realitat, són habituals en la seva obra. Què li aporta aquest recurs?
Com a lector, m’agrada anar lligant caps mentre llegeixo. Per això, com a escriptor, faig servir aquest recurs per introduir punts de vista oposats i diferents claus en un segon nivell de lectura.


“Tenia clar que havia de ser una novel·la dita a mitges.” Què vol dir?

Em referia a les subtileses i els silencis que defineixen la comunicació entre els membres de la família protagonista del relat. Sovint les famílies no s’ho diuen tot; de vegades perquè no tenim prou valor, o no som capaços de fer-ho, o perquè quan ho volem dir ja no hi som a temps.

Gairebé tot el que ha publicat ha estat premiat en certàmens prou reconeguts. Un premi literari és un amulet contra les crítiques desfavorables?
De cap manera. Un premi no condiciona gens l’anàlisi literària de l’obra que pugui fer la crítica, que és la seva feina, d’altra banda. Al principi, els premis t’ajuden a situar-te en el panorama editorial, i després hi ha un altre vessant important que és l’econòmic, és clar.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts