“Si un esportista no pot competir perd la motivació”

Va tornar a competir després de més d’un any. Com va anar?

A Barcelona vam tenir un primer tastet, però és cert que la Copa de Govern va ser l’arrencada real perquè és una cita marcada al calendari.

I quines sensacions va tenir?

Va notar-se molt la inactivitat. En tenia moltes ganes, però també molts nervis.

Va guanyar l’or. S’ho esperava?

No. L’objectiu era guanyar combats i potser arribar a semis o fer podi, però vaig anar guanyant combats i m’ho vaig trobar.

Va lluitar a la final contra la rival a qui havia guanyat el primer combat. Això com afecta?

Va suposar més pressió, perquè penses que ja l’has guanyat i potser té ganes de revenja. A més, ella no tenia res a perdre a la final.

El retorn a la competició ha estat molt diferent a allò que coneixia abans?

Sí, el protocol el que fa és complicar-ho més tot. El dia abans vam fer-nos una prova, el mateix dia una altra, i la competició es va dividir en tres blocs. Això feia que no poguéssim veure els companys lluitar, per exemple.

Amb tant de temps sense competicions a l’horitzó, els entrenaments han canviat?

Sí, ens hem hagut d’adaptar com tots i ens hem centrat en la part tècnica i en els punts de millora de cadascú, que és una cosa que abans costava més perquè estàvem competint i no teníem tant de temps per fer-ho.

Han tingut concentracions amb judokes com Pascal Locarini i Adrian Nascimento.

Ha servit per tornar a aprendre l’essència del judo. De vegades, quan l’entrenador et diu el de sempre no li fas tant de cas i quan venen de fora ho penses més.

Com ha viscut aquest any?

Ha estat complicat perquè si un esportista no pot competir perd i li afecta en la motivació. A més, al principi fins i tot pensava que el judo desapareixeria amb tot el que es deia perquè és un esport de contacte.

Ara tindríem a tocar els Jocs dels Petits Estats de casa. Va ser un cop dur la suspensió?

Sí, jo tenia pensat deixar el judo després dels Jocs i vaig tenir un moment per veure què feia, però al setembre vaig decidir seguir un any més i el proper setembre tornaré a mirar-ho.

S’hi veu, a Andorra 2025?

No ho sé, falta molt i prefereixo no mirar tant a llarg termini.

Quin és el proper repte? El Mundial?

Ara està tot força aturat a Espanya i França i és difícil entrar al circuit mundial.

Algun somni per complir?

Després del bronze als Jocs de Montenegro, per què no intentar un or a Malta 2023. O un podi.