"Teníem clar que allò que enganxa és la competició”

Ha acabat la fase regular de la primera lliga nacional d’hoquei gel. Quina valoració en fa?

La veritat és que ha estat molt positiva. Competíem gent de molts nivells diferents, però vam barrejar-nos tots i ha acabat sent molt competitiva.

I ara venen els play-off.

Sí, ara serà més complicat perquè entre la primera volta i la segona hi ha alguns clubs que s’han reforçat amb alguns fitxatges.

Vostè ha acabat segon amb els Blue Lightins i ara s’enfronten als Chiefs. Com veu l’eliminatòria?

Amb aquest format [es juga al millor de tres partits] no és evident poder passar de ronda, però confio en el nostre equip i si hi posem les mateixes ganes, com a mínim, que ells tenim moltes opcions de passar.

Com sorgeix la idea de crear la lliga nacional?

En Christian Romero i jo teníem clar que el que enganxa és la competició, i veient que amb la Covid-19 no vam poder fer la lliga pirinenca que teníem preparada vam pensar de fer això.

Llavors, en certa manera la Covid-19 els ha afavorit?

Sí, en alguns aspectes sí. Molta gent, per exemple, no ha pogut marxar i s’ha aficionat a aquest esport, i amb això hem creat una unió de grup molt important.

Com van estructurar-ho?

Érem uns 40 jugadors a l’Andorra Hoquei Gel i vam dividir-nos ens cinc equips per fer la lliga.

Quant a la selecció, la voluntat és donar-li un impuls?

Sí, aquesta temporada hem fet dos tornejos i en principi en tenim un altre a l’octubre. Jugarem contra Irlanda i l’objectiu és guanyar el primer partit.

En quin estat trobem l’hoquei gel?

Doncs aquest any tenim rècord tant d’adults com d’infants, amb el 90 per cent de jugadors de Canillo. A més, pel que fa a la base també té una salut molt bona.

I quin pot ser el següent pas?

A la base ens agradaria fer alguna cosa amb les escoles per animar també que més gent vulgui jugar. I tant per als joves com per als sèniors, ens agradaria captar jugadors de més enllà de Canillo, ja que la gran majoria són d’aquí.

Van patir amb la situació del Palau de Gel?

Sí, va ser un moment de molta incertesa. Enteníem que potser l’1 de gener no, però sí que crèiem que ens podíem quedar a fora en acabar la temporada, i vam estar buscant solucions amb la federació per si de cas havíem de fer una pista o alguna altra cosa.

Com va entrar vostè en el món de l’hoquei gel?

Pel boca-orella del poble, perquè aquí no tenim equip de futbol, per exemple, i em va agradar.