x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Joan Obiols

“Les parles que no tenen un ús social s'acaben perdent”

Volta el Pirineu i torna a la Seu Amb ‘Viatge íntim per la Seu. Moments de conversa’ ha culminat l’itinerari literari encetat amb la col·lecció ‘El Pirineu i la poesia de la història’, i continuat amb els deu volums de ‘Viatge universal pel Pirineu’.
Joan Obiols

Joan Obiols

Joan Obiols

Miquel Vigo
Actualitzada 24/04/2021 a les 12:07
Com Odisseu, ha fet un llarg viatge per acabar tornant a casa.
Des d’un bon principi la idea era finalitzar a casa. Quan vaig acabar d’estudiar a la universitat vaig decidir tornar a la Seu amb la intenció de fer la meva aportació a la cultura del país, i vaig prendre com a punt de partida descobrir el territori i escriure a partir d’aquesta experiència.


I ara que ha posat el punt final, què pensa del camí recorregut?

Penso que ha estat una forma de vida. A banda del plaer personal de constatar l’evolució des del primer llibre publicat, Esvorancs, escrit amb més il·lusió que ofici.

A la presentació de ‘Viatge íntim per la Seu’ deia que escriure no és divertit. Tot i així, ha dedicat més de mitja vida [36 anys] a la literatura.
Escriure no és divertit, però és interessant. Com diu el Josep Espunyes, escriure és més turment que no pas goig. El que sí que és divertit i plaent és haver escrit.


Per a aquest darrer viatge literari s’ha acompanyat d’un centenar de veus de la ciutat, com ha fet la tria?

Tinc un arxiu força complet de pertites converses i informacions que he anat recollint des de fa temps. Per a aquest llibre, senzillament m’he servit d’aquelles converses que tenien l’extensió adient i m’han semblat més interessants en funció del contingut, sense atendre cap altre condicionant.

Algunes d’aquestes converses daten de força anys enrere. En conjunt, ofereixen un panorama diacrònic de la ciutat?
Les converses més antigues remeten, en tot cas, a una Seu no tan llunyana; però el propòsit del llibre no és explicar com ha estat o com és ara la Seu, sinó fer una aportació més per conèixer la ciutat.


Pel que fa als deu volums de la col·lecció ‘Viatge universal pel Pirineu’, completen un retrat actual dels pobles de la serralada i de la gent que hi viu?

Aconseguir aquest retrat que diu seria una tasca molt ambiciosa. Tanmateix, penso que la col·lecció sí que ofereix diversos elements de reflexió sobre el Pirineu actual, i sobre com ha canviat el territori i quins són els problemes (en alguns casos no tan evidents) que hi persisteixen. I també quines són les propostes de futur que plantegen les persones que apareixen a cada llibre. En tot cas, correspon a cada lector treure les seves pròpies conclusions.

Als pobles que ha visitat ha trobat variants del català que han resistit el procés de normalització. Com valora aquesta diversitat lingüística?
Si he de ser realista, he de reconèixer que són parles que, com totes les parles que no tenen un ús social, s’acabaran perdent definitivament i, amb elles, tota aquesta porció de la riquesa lingüística del nostre idioma.
Etiquetes
  • #2 Joan Obiols Llandrich
    (24/04/21 23:06)

    Completament d'acord amb l'Àngels. Ha estat un plaer llegir l'obra d'aquest escriptor subtil amb qui comparteixo nom i primer cognom. A més, tots dos tenim un fill percussionista i músic de  nom Arnau !! Casualitats de la vida ! Tan sols lamento que sembli que en Joan deixa d'escriure....vinga Joan, que encara som joves i els teus lectors et trobariem a faltar!

    Respondre
  • #1 Àngels Codina
    (24/04/21 20:43)

    El Joan, amb la seva obra, ens ha deixat una petjada del que ell es per damunt de tot: un historiador genuí. Amb sensibilitat, sense pretensions, la seva obra desprèn la poesia del quotidià, quelcom de molt difícil d'aconseguir si un ho volgués fer à partir d'una decissió racional, però que en ell es quelcom de natural, doncs al llegat del seu viatge universal i íntim, traspua la seva ànima, plena de tot allò que ha configurat el L seu paisatge emocional i que es un goig copsar a través de la seva lectura (no cal dir que també del tracte personal). Moltes felicitats Joan, i gràcies, per deixar-nos un testimoni tan genuí del Pirineu alhora que de l'universal humà.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts