Julio Quílez

“Saber d'on venim permet valorar tot el que s'ha assolit”

Setanta anys de lluites per la igualtat. L’ACAU inaugura el dia 14, coincidint amb el 35 aniversari de la mort de Simone de Beauvoir, una exposició virtual sobre la dona a l’Alt Urgell el 1950. La mostra clou el cicle “Pirinenques, diverses i lliures”.

Julio QuílezMiquel Vigo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com es podrà accedir a l’exposició?

Connectant-se a la web de l’ACAU i activar l’enllaç amb l’exposició.

I què hi trobarem?

Un ampli estudi de la situació de la dona a l’Alt Urgell en relació amb diferents àmbits, com el treball, l’estructura familiar, altres col·lectius de la societat, etc.

De quines fonts procedeixen les dades que heu treballat?

L’estudi s’ha fet a partir del fons de l’ACAU, principalment amb dades dels padrons municipals del 1950; i també s’han fet servir documents judicials i dades dels arxius de l’institut Joan Brudieu relatives al cens escolar, a més de fotografies i altres materials gràfics.

Per què heu triat el 1950 per a aquest estudi?

És just un any després de la publicació de ‘Le deuxième sexe’, de Simone de Beauvoir. Un llibre que va sacsejar la societat francesa d’aleshores i que segueix sent molt vigent. De fet, ha estat el fonament de les lluites feministes i de gènere del segle XX.

És comparable la dictadura que hi havia a Espanya el 1950 amb la situació que es vivia a França aleshores?

Malgrat la diferència de règim polític, la situació tampoc no diferia tant en determinats aspectes. Per exemple, a Espanya el dret a vot de les dones es va incloure en la Constitució de 1931, tot i que després va ser suspès durant la dictadura; però a França no es va aprovar el sufragi femení precisament fins al 1950.

Com era la situació de la dona a l’Alt Urgell 70 anys enrere?

Una dada significativa és que dels 6.700 habitants que hi havia llavors a la Seu, 1.540 eren militars. I a aquesta dada s’ha d’afegir un bon nombre de capellans, seminaristes i religiosos. En aquesta societat bàsicament masculina, la dona vivia pràcticament arraconada. Només l’u per cent de les dones tenia una feina reconeguda fora de la llar.

Les dades permeten relacionar la societat de 1950 amb la d’ara?

Hi ha indicadors de la nostra societat que no es poden obtenir dels padrons de 1950, però sí es poden comparar dades relacionades amb l’accés al mercat laborar o amb el nivell d’estudis, per exemple. En tot cas, un dels aspectes importants de l’exposició és que permet valorar tot el que s’ha assolit en la conquesta dels drets de les dones perquè reflecteix molt bé d’on venim.

L’estudi tindrà continuïtat?

La mostra forma part d’un projecte de datificació de l’arxiu, que consisteix a convertir la informació en dades que puguin ser computables i, per tant, susceptibles de ser enllaçades amb moltes altres fonts i utilitzades en estudis i anàlisis diferents que, a la vegada, enriquiran el nostre fons informàtic i el de tota la xarxa d’arxius.

tracking