Josep Àngel Diz

“Un tatuatge hauria de ser alguna cosa que et marqui”

Regenta l’establiment Pichu’s Tattoo des de fa quasi 10 anys. 38 anys. Andorrà. La seva passió és la tinta i fa 14 anys que es dedica al món dels tatuatges. També és un aficionat a la pesca al mar des de vaixell i els esports de risc com el paracaigudisme i el pònting.

Josep Àngel Diz

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Com va arribar a ser tatuador professional?

Des de petit dibuixava a l’escola, només feia això perquè no estudiava, i llavors la tècnica ja la tenia i un dia quan vaig fer els 18 anys em vaig fer un tatuatge i vaig pensar “si sé dibuixar això també ho he de saber fer”.

Quin va ser el procés per arribar a crear un estudi de disseny propi?

Vaig començar en una perruqueria a Encamp, però se’m va quedar petit i vaig buscar un local i vaig trobar aquest. El propietari m’ho va posar molt fàcil i no m’ho vaig pensar dues vegades. El 28 d’abril ja farà deu anys que estem establerts aquí.

Què li apassiona d’aquest món?

El que més m’agrada és la cara de qui tatuo, la reacció de les persones. Tatuar s’ha convertit en una feina i no ho gaudeixes tant com al principi, que comences amb molta il·lusió.

La professió està valorada?

En general no ho està. És cert que la gent que va molt tatuada valoren la feina i la tècnica, però amb la competència que hi ha avui en dia molta gent només busca el preu i obvia la qualitat.

L’ofici té certs riscos.

Sí. Si no coneixes la tècnica pots fer-ho malament, punxar-te amb les agulles. I això és un risc, de la mateixa manera que pot tenir una altra persona a la seva feina.

Què representen per a vostè els tatuatges?

Són una manera d’expressar el que sents a través de les imatges i plasmat a la nostra pell. A mi m’agrada tenir al pell tatuada, és cert que sempre busco alguna cosa que tingui un sentit per a mi, però en general m’agrada la tinta al meu cos.

No són pura estètica.

No. Realment un tatuatge hauria de ser alguna cosa que et marqui a la vida, com la mort d’un familiar, els noms dels pares o el fill. El nom de la parella millor que no.

La consideració dels tatuatges en la societat ha canviat?

Sí, s’ha perdut la por als tatuatges i és una cosa normal. S’ho fa tothom, de totes les edats i cada cop més joves i més grans. tot i que a Andorra encara falta una mica d’obertura de ment en aquest aspecte.

Requereix una tècnica molt específica?

I tant, encara estic aprenent. Realitzo molts cursos i un cop a l’any o cada dos vaig fent formacions i assisteixo a convencions de tatuadors.

Hi ha intrusisme a la professió?

Cada cop hi ha més gent que tatua a casa i ho entenc perquè és l’única forma d’aprendre, però no entenc la gent que es vol lucrar i no està preparada per fer-ho.

Els tatuatges són una moda.

Moltíssim, i cada vegada més. Els tatuatges són com un vici, te’n fas un i ja en vols més.

tracking