x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Tomàs Navarro

“Els pares han de ser pares, adults i amics dels fills”

Lidera el projecte SOMI d’Andorra la Vella, destinat a millorar relacions entre pares i adolescents. 46 anys. Nascut a Barcelona. Fa tres anys que viu a Andorra la Vella. Autor de més de cinc llibres traduïts en més de 20 llengües. Ofereix material d’ajuda per millorar l’assertivitat dins de les famílies.
Tomàs Navarro

Tomàs Navarro

Tomàs Navarro

T. M.
Actualitzada 23/03/2021 a les 12:04
Si una família vol recórrer al projecte SOMI per solucionar els problemes amb els fills, quines alertes li han de cridar l’atenció?
Primer és important assenyalar que el projecte neix perquè no hi hagi problemes. Però no cal esperar a estar malament per consultar el material, sinó que es poden oferir recursos per millorar l’assertivitat. Habitualment les alertes salten quan hi ha problemes de comunicació, és a dir, quan no hi ha recepció i t’assabentes per una altra banda de coses que li passen al teu fill perquè no té prou confiança per dir-te-les.


Com es treballa aquesta comunicació?

Primer s’ha de treballar la confiança perquè el fill pugui confiar en tu. És important establir un vincle de qualitat, que sàpiga que ets accessible. I sobretot escoltar, més que fer sermons que desconnecten el fill. I que no sigui jutjat, important.

Com poden endinsar-se els pares en una esfera d’intimitat per tenir converses de qualitat?
Per poder parlar de quelcom íntim s’ha de sentir proper l’adolescent. El que recomano és que un dia a la setmana dediquin un moment màgic perquè hi hagi complicitat. Pot ser un berenar de vint minuts, un espai que sàpiga que hi ha un rol diferent en què l’adolescent vegi que hi ha un pare més amic, perquè si no serà difícil que es pugui sincerar. Els pares han de ser pares, adults i amics alhora.


Als pares, entenc, se’ls pot exigir empatia perquè ells ja han estat adolescents...

És clar, els pares haurien de tenir més autocontrol i practicar una mirada més amable amb els fills. Jo fa poc he estat fent unes xerrades amb alumnes de primera i segona ensenyança i he acabat esgotat perquè entre la mascareta, la calor, el soroll de les obres... tot això tensa i quan els fills arriben a casa han de ser-ne conscients. I sovint, desprenen globus sonda que hem de saber recollir. No et diran mai que els han ofert marihuana a la sortida de l’escola, però si és un nen molt xerraire i de cop no explica res són senyals que hem de percebre.

I quins ‘deures’ tenen els adolescents?
Jo els diria que siguin més comprensius, perquè els pares s’han oblidat del món adolescent i de vegades no tenen prou energia i no saben com fer-ho per acostar-s’hi. Que es donin oportunitats i temps és molt important.


L’adolescència, a més, és una etapa vital per a la configuració de la identitat...

Fins llavors els referents són els pares i després es trenquen aquests lligams perquè passen a ser youtubers, germans grans o companys de classes. I hi ha altres pares que s’ofenen i això només serveix per posar terra pel mig. Els pares han d’esperar en una cruïlla perquè el fill sempre acaba tornant.
Etiquetes
  • #1 El pare és pare i punt
    (24/03/21 12:30)

    Amb tots els respectes, el pare ha de ser pare, ni amic ni res per l'estil, cadascú té les seves funcions en la societat.
    Al igual que a l'escola, el mestre és mestre, però ara amb el "bon rollito", el mestre ha passat a ser colega, ens tutejem, etc. s'han perdut molts valors educatius i de societat.
    Com diu un reconegut i rellevant Psicòleg: "si el pare passa a ser amic, el fill ha perdut un pare"

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts