“El treball d'equip és el que fa tan fort aquest projecte”

A diferència d’anys anteriors, enguany no podrem gaudir de la sonoritat d’una orquestra simfònica.

Amb les circumstàncies d’enguany era complicat trobar llocs on encabir una orquestra simfònica tot mantenint la distància social entre els músics, i no tan sols per als concerts sinó també per als assajos. Per això, en aquesta ocasió hem decidit actuar amb mitja plantilla (una trentena d’alumnes), que es correspon si fa no fa amb una orquestra clàssica de cordes i vent.

Com ha condicionat aquesta circumstància el programa dels concerts?

He triat partitures que s’adaptessin a les possibilitats de l’orquestra i que tenia pendents de fer, com Aeternam, l’obra de Bernat Vivancos que obre el concert, escrita originàriament per a cor però que ell mateix va adaptar per a una orquestra de cordes.

Comencen amb un compositor nascut el 1973 i acaben amb un altre compositor del segle XX, més gran però encara en actiu, com és Arvo Pärt.

Fratres és una peça que el mateix compositor ha utilitzat en diferents formes instrumentals, tot experimentant amb diverses sonoritats a partir d’una mateixa estructura, com un recurs per visualitzar que tot és circular; que la música no acaba. Cloure el concert amb aquesta obra, en la versió per a cordes, vent i percussió, és també una manera de proposar un element de reflexió sobre què significa expressar amb música.

Com s’assaja un concert amb els músics en tres seus?

Cada grup d’alumnes prepara el concert a la seu on estudien, i abans de l’estrena hi ha una sessió d’assaig en comú, molt intensa, on s’acaba de conjuntar tot. De fet, l’orquestra és un petit engranatge on cada part és molt important, i és precisament el treball d’equip el que fa tan fort aquest projecte i el que va creant escola any rere any.

Els alumnes que integren l’orquestra, canvien cada any?

Els alumnes que formen part de l’orquestra hi són durant tot el seu període de formació al conservatori. D’aquesta manera, cada any hi ha les baixes dels que van acabar el curs anterior i la incorporació dels que comencen els seus estudis, en un procés circular molt bo de veure i d’experimentar.

Com a professor, què li aporta a vostè aquest projecte?

Resulta molt gratificant seguir l’evolució dels alumnes en el seu aprenentatge a l’orquestra. El més important és intentar eliminar barreres per fomentar aquesta evolució, tant personal com col·lectiva, i constatar curs rere curs que, independentment de si en cada cas l’alumne s’acabarà dedicant professionalment a la música o no, l’experiència musical mai no és en va. Cada alumne té una vida musical per explicar.