x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Pilar Mateo

“Podríem dir que hem creat la vacuna de les cases”

Vincula el coneixement científic amb la realitat social de la pobresa. 61 anys. Nascuda a València, és la creadora d’Insesfly, una pintura que allibera insecticida. Enguany és la ponent convidada a les Jornades de Ciència d’Andorra, que se celebraran el proper 10 de març.
Actualitzada 01/03/2021 a les 06:30
Una pintura pot salvar vides?
No només pot, les salva. Centenars de milions de persones viuen en cases on, per condicions d'higiene, abunden insectes capaços de transmetre malalties endèmiques com la malària, el dengue... Amb la meva tecnologia Inesfly, es podria dir que hem inventat “la vacuna de les cases”.


Vostè està especialitzada en microencapsulació polimèrica. En què consisteix?

És una tecnologia que permet aplicar funcionalitats específiques a diferents materials, com l'alliberament progressiu al llarg del temps. Nosaltres ho hem aplicat a la pintura per eradicar malalties transmeses per insectes. Un mètode diferent als insecticides convencionals, molt tòxics pels mamífers i d’escassa persistència, la qual cosa obliga a contínues aplicacions.

Tothom destaca la seva tasca científica perquè està al servei de la societat. És complicat unir el món de la ciència i el món de la pobresa?
La ciència al món occidental ha viscut allunyada de la pobresa en la mesura que la nostra realitat diària s’ha allunyat dels problemes quotidians de la gent que viu al tercer món. Respecte a la frontera que separa aquests dos mons crec que es requereix d'un pla internacional, de Nacions Unides o d'un organisme semblant, que faciliti que els avenços en els temes de la salut puguin arribar a totes les persones del planeta.


El seu lema és “la ciència que abraça”. Ho podria explicar?

És una metàfora. L'abraçada a un ésser estimat és sempre senyal de proximitat. La ciència que abraça parla d'aquesta proximitat, d'aquesta necessitat que tenen moltes persones al món que se'ls escolti, se'ls entengui i si pot ser que se'ls ajudi.

Vostè serà la conferenciant convidada a les properes Jornades de Ciència d’Andorra. Què espera d'aquesta experiència?
Les persones venim al món a aprendre i ensenyar. Aquestes jornades seran per a mi una experiència educativa, de transmissió i d'aprenentatge que a més em permetran conèixer persones que d'altra manera potser mai hauria conegut.


Quin missatge voldria enviar als joves interessats en la ciència?

Que perseverin en la seva idea d'aprendre i de dedicar-se a la tasca de la recerca en les àrees que els agradin. Encara que sembli un camí difícil, sembrat de corbes, el món científic és molt gratificant i té una funció social enorme.

Pregunta obligada per acabar: dones i ciència. Anem per bon camí?
No hi ha cap raó perquè les dones no ens dediquem al món de la ciència i destaquem. Una altra cosa és la dificultat per apreciar el treball qualitatiu científic quan el realitza una dona, que existeix.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts