x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Anthus

“Els sons de la teva infància t'acompanyen tota la vida”

Homenatge a Chet Baker Considerat per molts com el crooner mediterrani per excel·lència, divendres 19, a les 20 hores, serà a la sala Sant Domènec de la Seu per interpretar el llegat musical del cantant i trompetista Chet Baker
Actualitzada 13/02/2021 a les 11:02
Quan treballa en un nou tema, ho fa tot sol o incorpora des d’un bon principi les aportacions dels músics?
Començo tot sol per tal de donar forma a la meva visió de la composició. Escric les partitures, els arranjaments, les lletres... I només quan he finalitzat aquest procés ho porto als músics, els explico la gènesi d’aquell treball, i amb els assajos ells hi van aportant els seus matisos personals. Aquesta és, d’altra banda, la manera habitual de treballar en el món del jazz.


És així, doncs, com es va gestar aquest concert, ‘El meravellós món de Chet Baker’?

En aquest cas va ser una mica diferent perquè ja coneixia el Pol Omedes. M’agrada molt com toca la trompeta i li vaig proposar de compartir el projecte. Ens vam repartir els arranjaments i després els vam treballar amb la resta de músics.

Sol acompanyar-se d’un quartet format per trompeta, piano, baix i bateria; per què prefereix aquesta formació?
Miro d’envoltar-me dels instruments que més m’agraden (i que m’agradaria tocar, si tingués temps!). No descarto incorporar-ne d’altres, però, al final, cada composició ja demana d’alguna manera amb quins instruments ha de ser interpretada.


Ha portat aquest homenatge a Chet Baker a diferent llocs i sempre amb bones crítiques; com és que no n’ha sortit encara cap enregistrament?

Precisament perquè hem tingut una acollida tan bona, encara no hem trobat el moment de parar i entrar a l’estudi de gravació.

Tanmateix, des d’ahir ja és a les plataformes digitals el seu quart àlbum, ‘Acrobatic heart’.
Aquest és un treball més íntim, enregistrat amb altres músics, que neix de la necessitat d’expressar els meus ideals socials, musicals i personals, i en el qual he buscat la màxima fidelitat amb la meva pròpia identitat.


Dedica el darrer tema als qui han mort al mar intentant arribar a Sicília; però, curiosament, recorda una cançó de bressol.

És una cançó de bressol per a tots aquells que ja no podran assolir el somni de viure en un món millor perquè ara dormen per sempre al fons del mar. Hauríem de recordar que els nostres pobles han estat immigrants fins no fa tant, i rebre millor els que intenten començar de nou a Europa.

Tot i que fa temps que no hi viu, Sicília és present, d’una manera més clara o més subtil, a tots els seus treballs.
Els sons de l’entorn que interioritzem quan naixem, quan creixem, a casa, als carrers, al camp, ens acompanyen sempre i ens recorden constantment moments de la nostra vida. I per sons entenc també les paraules. Per a mi, cada llengua és una forma de veure la vida; per això és tan difícil traduir les paraules, perquè ens recorden sensacions.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts