Com acaba un enginyer industrial en un projecte solidari?
Amb el Sergi Figueres, amic meu de la carrera i cofundador de Worldcoo, vam decidir com a hobby crear una ONG d’una manera diferent. Volíem aportar valor amb els nostres coneixements d’enginyeria fent projectes per a altres ONG, però al cap d’un any ens vam adonar que, malgrat la bona voluntat, els projectes que intentàvem impulsar no es duien a terme per falta de finançament. A més, això va ser el 2009, que hi havia una crisi molt forta i les administracions públiques van deixar de subvencionar projectes de moltes entitats. Aleshores vam decidir trobar finançament en paral·lel a les subvencions i vam deixar les nostres feines per crear una plataforma de microfinançament.
O sigui, que es van llançar a la piscina. Hi havia aigua?
Hem hagut de remar molt. Vam començar amb una incubadora a Esade, una petita web perquè la gent fes donacions. Però el crowdfunding tampoc era prou útil perquè obligaves l’entitat a fer molta difusió contactant amb la base de dades on sempre hi havia la mateixa gent. Per tant, la missió era fer arribar les donacions al dia a dia de les entitats i ens vam reconvertir com a empresa.
Van pivotar com a ‘start up’...
Sí, vam veure que el que era interessant era demanar a la gent que fes una donació en cada transacció. És a dir, que la pàgina web et digui si vols donar 10 cèntims. I potser no coneixes la feina però t’encaixa amb la tasca que estan fent. I vam començar pel món online construint el widget solidari perquè les empreses de comerç electrònic ho implantessin en el seu check out. I vam estar uns quants anys consolidant-nos fins que vam entendre que el següent pas era el món físic.
Això és anar a contracorrent...
Sí, però és que els pagaments amb targeta són majoritaris i en el punt de venda podem explicar molt millor les missions. Per això vam desenvolupar l’arrodoniment solidari, ja que genera més beneficis per a les entitats. Volem canviar el paradigma de com fer les donacions. Una persona afiliada a una entitat acostuma a fer donacions d’uns 20 o 50 euros, quan aprofitant qualsevol transacció de la seva vida quotidiana per a un projecte concret que li pugui interessar pots arribar a la mateixa xifra en finalitzar l’any. Els dos models són complementaris i hi ha molta gent disposada a col·laborar si li diuen on van els diners. La nostra cultura solidària per capita té molt recorregut.
I com es desenvoluparà?
El sistema estarà informatitzat. Si, per exemple, una compra val 15,25 euros el mateix datàfon et dirà si vols passar a 15,50 euros prement un botó. I per això és molt important els materials de comunicació a la botiga, ja que la persona quan arribi a la caixa ja s’hagi pogut informar d’on aniran els diners en el moment de pagar.
