“Les crisis de parella van ser després del confinament”

Vostè és l’analista de capçalera de ‘La isla de las tentaciones’, on hi ha un andorrà. Què ens en pot dir?

Em va agradar molt veure que hi havia un concursant d’un altre país! De moment, encara no puc dir gaire cosa, perquè tot just l’edició acaba de començar. I s’ha de tenir en compte que analitzo el que veig, no disposo de material diferent del que es veu a la TV.

Per què creu que programes com aquest tenen tant èxit?

Perquè el tema de les parelles atreu moltíssim! I no vull dir parlar sobre l’amor i sobre les relacions. En aquest cas, hi ha les parelles, els solters, els temptadors... molt per analitzar.

L’any passat va treure un llibre, ‘Parejas al borde de un ataque de nervios’, en què parlava precisament de les relacions.

Com et deia, tot allò relacionat amb les parelles atreu molt. A més a més, aquest llibre que vam fer conjuntament amb l’Spin tracta sobre el dia a dia, els conflictes de la convivència, però sempre amb un toc d’humor. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé durant el procés en què el vam escriure.

Va rebre moltes consultes durant el confinament? Precisament per la quantitat d’hores que van passar juntes moltes parelles.

Mentre va durar, no gaires. Tot­hom intentava tirar endavant com podia. Les crisis de parella van arribar després del confinament, quan es va poder tornar a sortir i, en certa manera, a tenir llibertat per moure’s.

Per què creu que passa això?

Hem de pensar que moltes persones, durant el confinament, van tenir temps de pensar i reflexionar molt. Sobre si la vida que tenien era la que volien, si la persona era l’adequada... i quan es va acabar va ser quan algunes parelles ho van deixar i altres van buscar ajuda per tirar endavant.

Què els recomanaria a aquestes parelles que volen lluitar per continuar endavant juntes?

El primer que han de fer és que la casa tingui tants espais com persones hi hagi. Hi ha molt pocs casos que les parelles siguin pràcticament iguals; llavors si no és el cas, la casa ha de ser còmoda per a tots dos. Al cap i a la fi, cal aplicar allò de viu i deixa viure, Hakuna Matata!

Sembla fàcil...

No és que sigui fàcil, però és que no podem veure la persona que conviu amb nosaltres com si fos un enemic. Les coses que fa no les fa per fer-nos enfadar. A moltes parelles els pregunto: “Sou amics?” Perquè quan es passen mals moments l’amistat és un factor importantíssim per tirar endavant i recuperar la resta.

Té algun projecte entre mans?

A l’abril publico un nou llibre que es diu Hijos alienados amb l’editorial Almuzara, que parla de com estan els fills després de viure un divorci conflictiu.