“Per viure de la ramaderia, o et desvius o t'arruïnes”

No és el millor any per ser banderer.

Portem tants mesos de pandèmia que ja ens ho vèiem a venir que potser hauríem de suspendre alguns actes. Encara que fins al darrer moment tenia l’esperança que seria possible preparar l’escudella, sobretot pel que significa per a la gent i per a la ciutat.

Havia passat mai abans, que se suspengués l’escudella?

Pel que jo sé, no hi ha constància que se n’hagi deixat de preparar cap any.

Imagino que es va decidir abans d’encarregar tota la vianda.

La comanda no es fa fins al darrer moment per evitar precisament que es pugui fer malbé. En tot cas, la junta de la confraria ja ha anunciat que farà una donació d’aliments per a les famílies més necessitades de la ciutat.

Els actes que s’han suspès ara, es faran més endavant si la situació sanitària millora?

No. Per això la junta ha decidit que l’any vinent no hi haurà relleu dels banderers, per tal que tothom tingui ocasió de celebrar la festa de sant Antoni com cal, amb la normalitat que no s’ha pogut mantenir enguany.

És tradició a la seva família, ser banderer de la confraria?

Som part de la Confraria de Sant Antoni només des de l’any 2000, quan vam començar l’explotació ramadera a Alàs. Jo soc el primer de la meva família a esdevenir banderer.

Tenien experiència com a ramaders, quan van començar?

No. Vam començar des de zero amb una trentena de vaques i ara en tenim unes 160 i una vintena de cavalls. Vam portar vaques de la raça Angus, ja que no n’hi havia cap al Pirineu, i ara es veu que va ser una decisió encertada.

Els ha anat bé, doncs.

Ens n’hem sortit a força de treball. Per dedicar-te a aquesta feina t’han d’agradar molt els animals i dedicar-hi moltes hores perquè hi has d’estar constantment a sobre. O et desvius o t’arruïnes.

La producció de carn ecològica, demana un esforç afegit?

Sí, perquè els animals han de pasturar tot l’any en llibertat, fins i tot a l’hivern. Només els podem tenir estabulats un mes i mig com a molt. Això vol dir que has de voltar constantment pels prats, vigilant que estiguin bé, sobretot quan han de parir.

Vostè, però, compagina la ramaderia amb el futbol.

Amb 14 anys vaig entrar a la Masia i vaig jugar a les categories inferiors del Barça fins que, deu anys després, vaig fitxar per un equip a la Xina. Més tard vaig tenir una lesió greu, van arribar els fills i vaig veure clar que tocava tornar a casa i dedicar-me a la ramaderia, que és l’altra meva gran vocació. Tot i així, segueixo jugant amb el Santa Coloma: fa vuit temporades que soc a l’equip i hem guanyat set lligues!