Jenny Vila

“Si canviem la llengua no els estem ajudant a integrar-se”

És docent dels cursos de català que ha impulsat el Departament de Política Lingüística. 45 anys. Ha estudiat filologia a la UdL. Té un màster en direcció de recursos humans a l’UPC i un postgrau en màrqueting lingüístic a Blanquerna. Treballa en un centre d’autoaprenentatge a Encamp

“Si canviem la llengua no els estem ajudant a integrar-se”M. G.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

En què consisteixen els centres d’autoaprenentatge?

Els centres d’autoaprenentatge estan oberts moltes hores, són d’accés lliure i sempre hi haurà a la teva disposició una professora que et guiï el procés d’aprenentatge en funció del nivell de l’usuari.

Com ha afectat la pandèmia al desenvolupament d’aquests cursos?

Certament ens hem hagut de posar les piles perquè hem hagut d’adaptar tots els cursos que fèiem de manera presencial a l’entorn virtual. Ara disposem de material digital d’iniciació al català adaptat amb vocabulari i imatges d’Andorra. Al mes d’abril ho vam començar i a l’abril ja teníem més de 30 inscrits. La part virtual és el futur i des de llavors hem fet moltes activitats perquè sigui més entretingut. Amb tot, seguim oferint els cursos presencials de tota la vida perquè es puguin escollir ambdues opcions.

Quin prototip d’alumnes estan interessats en aquests cursos?

Hi ha gent de tot! Tenim des de persones jubilades que fa 30 anys que viuen a Andorra i no han parlat mai el català, després tenim molts argentins i xilens que estan residint aquí i necessiten la llengua per a la seva feina... al final amb els cursos virtuals hi ha molta gent que no li fa tanta vergonya i s’ha acabat apuntant per rebre tutories personalitzades.

Vergonya? Per què?

Molts tenen vergonya perquè s’han trobat ocasions en què s’han rigut del seu accent. Això acostuma a passar als pares que són de fora i han tingut fills que han nascut aquí. Nosaltres sempre els diem de fer sopars en català a casa perquè el problema és que no tenen moments a Andorra per parlar en català. I de vegades els fills es riuen d’ells i la vergonya és un factor que influeix bastant perquè aquella persona es pensi que té menys nivell del que realment té.

A què atribueix que no hi hagi moments en la rutina per parlar en català?

Perquè s’han adonat que el català no és tan necessari per a la seva vida quotidiana. Quan els fan entrevistes a Immigració tothom els diu que han de saber català però enlloc els demanen que obligatòriament l’hagin après. Fins i tot els catalanoparlants d’aquí no tenim inconvenient a canviar de llengua pel francès i el castellà quan tenim al davant una persona que s’esforça per parlar el català.

Però això acaba sent contraproduent per a la llengua, no?

Clar, no els estem ajudant. Sembla que els vulguem facilitar la vida i no els estem integrant. No els hem de canviar la llengua! Per això el que volem des dels cursos és posar-ho fàcil i que la gent no trobi cap entrebanc per aprendre la llengua oficial. És tot gratuït. Volem aproximar-los a la nostra llengua i motivar-los perquè vulguin continuar.

tracking