“Aquest Nadal no ens hem plantejat tornar a casa”

Com s’està vivint la pandèmia als Estats Units?

La veritat és que la situació no és gaire diferent. Tot­hom està molt cansat de les mesures i durant l’estiu hi va haver una relaxació del confinament i ara tot se n’ha anat de mare. Ara, gairebé tots els estats estan en alerta vermella.

Les restriccions imposades són com les que hi ha aquí?

No són tan estrictes. Hem de pensar que aquí, als Estats Units, s’incentiva molt la llibertat individual i no agrada gaire això de prohibir coses. Però sí cal tenir en compte que la mentalitat del país canvia força de si estàs a les costes o bé al centre.

Com és, doncs, ara el dia a dia de la seva família?

La sort que hi ha als Estats Units és que serveis com Amazon i similars estan molt més desenvolupats que a Europa a l’hora de poder adquirir tot tipus de productes. Així que per posar-te un exemple, des del març que no trepitgem cap supermercat.

I els confinaments, com els han passat?

Vivim en una zona que com a gran part del país són cases. I això fa que sigui una mica més senzill que la gent que viu a les grans ciutats.

Vostè treballa a la televisió nar­rant partits de futbol. Ha pogut teletreballar?

Exceptuant les retransmissions dels partits, que sí que he d’anar de manera presencial a la seu de la cadena, la resta de feina sí que la puc fer des de l’oficina de casa, que està habilitada per poder treballar i fer les connexions, on hi ha un detall que surt sempre que és la meva matricula andorrana!

Faran algun viatge per veure família aquestes festes?

No, això ho tenim claríssim. Aquest Nadal no ens hem plantejat tornar a casa. Ni tan sols anirem a veure la família de la meva parella aquí, als Estats Units. Tenim clar que la situació no és per sortir; així que passarem les festes a casa, amb els nostres gossos, i veurem a la família per videoconferència. Sempre eren les dates que veníem a casa i visitava Andorra, però aquest any no podrà ser.

Com recorda els anys que va passar al Principat?

Van ser els millors anys de la meva vida, sense discussió! Hi vaig arribar amb 23 i me’n vaig anar amb 26. Vam treballar molt però hi havia un grup molt maco de persones amb qui avui en dia encara comparteixo amistat i sempre que puc vinc a veure’ls!

Ara, en canvi, està en un dels principals grups d’informació esportiva del món. Com va fer aquest canvi?

Vaig tenir molta sort en obtenir una Green Card per poder residir i treballar als Estats Units. I em vaig dir a mi mateix que era una oportunitat que no podia deixar escapar. A partir d’aquí, vaig fer el pas de creuar l’Atlàntic, començar a treballar i sis anys després ja soc ciutadà americà.