“Aquesta Papanoelada ha tingut més sentit que cap”

Per què va decidir participar en la Papanoelada?

És una experiència molt maca. Ens vestim de Pare Noel i ens ajuntem un grup gran de motoristes per circular pel centre. Es paguen cinc euros per participar-hi i es destina a comprar regals per als nens. Aquest any, com que per la Covid-19 no els podíem repartir, els hem donat a la campanya de Càritas impulsada per Òscar Royo i RTVA.

Quants cops ha participat en aquest esdeveniment?

Aquesta va ser la tercera vegada. L’any passat ho vam organitzar amb més temps i vam posar llumetes a les motos, d’aquestes que van amb una bateria, i les vam enganxar amb cinta adhesiva. Però aquest any ens va agafar més d’imprevist perquè estàvem pendents de la validació del ministeri i només ens vam posar la disfressa. Però veure 70 o 80 motoristes vestits de Pare Noel fa goig.

Quines mesures van haver d’aplicar?

Quan vam arribar al punt de trobada, a Santa Coloma, una noia que formava part de l’organització ens va explicar que havíem de posar les motos a un metre i mig de distància i que si ens trèiem el casc havíem de dur posada la mascareta.

En què consisteix la Papanoelada? Quina és la finalitat?

Es fa per sorprendre la gent i col·laborar, i aquest any ha tingut més sentit que mai. Tot el país està apagat, sense turisme, i no es faran cavalcades. Amb les motos es manté la distància de seguretat i, com que no llancem caramels, no hi ha acumulació de persones. Penso que també és una oportunitat d’apropar-nos a la gent, sovint ens mobilitzem, com quan vam agrair la tasca als sanitaris, i crec que aquestes iniciatives fan que la gent canviï la concepció que té de nosaltres.

Quin recorregut van fer?

Vam sortir de Santa Coloma, a la rotonda on hi ha el Don Pernil, i vam fer una volta d’una hora per la capital, passant per Prada Ramon, el carrer de la Unió i arribant fins al comú d’Andorra la Vella. Tot i això, al moment anava seguint el de davant i estava pendent que el motorista que em seguia no es perdés. Durant el trajecte anàvem fent soroll amb les motos i ens movíem molt a poc a poc, a uns 10 quilòmetres per hora. Alguns companys van cremar roda.

Quina era la reacció de la gent quan els veia passar?

Hi havia molta gent que no s’ho esperava. Va ser graciós perquè abans de començar la rua estava amb un parell d’amics, ja disfressats, pel carrer i els cotxes ens tocaven el clàxon, la gent ens cridava o ens feien vídeos i fotos. Quan estàvem tota la multitud, la gent ens mirava i ens somreia, el somriure traspassava la mascareta. També hi havia molta gent que ens gravava amb els mòbils i que ens deia que donéssim més gas a la moto per fer soroll.