“Formar part de l'equip nacional és tot un privilegi”

Serà tot just la segona Copa del Món. No em marco grans objectius ni expectatives, sinó obtenir experiència perquè em falta molt per aprendre.

L’any passat havia fet una cursa com a convidat, però ara ja entra a l’equip nacional. Imagino que està satisfet.

Sí, moltíssim. És un privilegi poder formar part de l’equip nacional, anar a les curses i entrenar amb els companys perquè cada dia aprens alguna cosa. Entrar-hi et fa evolucionar molt.

Venen d’entrenar dues setmanes a Tignes, però com ha anat el període de preparació amb tota la incertesa de la Covid-19?

Ho hem portat com hem pogut. Primer hi havia incertesa perquè com que hi havia confinament a França no sabíem si hi podríem anar. Al final sí, però un cop allà ens van posar problemes, tot i que no he perdut la motivació en cap moment i he entrenat com si es fes tot.

La mescla de veterania i joventut és el millor de l’equip?

Sí, perquè els veterans aporten experiència i els joves arriben molt motivats. Al final, ens retroalimentem entre nosaltres.

El Mundial d’Arinsal és la gran cita de la temporada?

Sí, i tant. Preparem totes les curses internacionals, però el fet de ser el Campionat del Món, i a casa, motiva moltíssim.

Les Copes del Món anteriors ajudaran a preparar-lo?

Sí, com més en fas més preparat arribes. Al final, el fet d’haver participat en unes quantes t’ajuda a entrar en situació.

Que el Mundial sigui a casa els dona avantatge?

Sí, perquè més enllà de la motivació extra, el fet de poder entrenar quasi cada dia al circuit on es farà la cursa ajuda, ja que la resta només podran fer el reconeixement una o dues vegades i nosaltres moltes més.

On és veu d’aquí a uns anys?

És difícil, perquè fa un parell d’anys no pensava que pogués estar a l’equip nacional perquè el nivell era molt gran. L’objectiu seria fer actuacions com en Gerber Martín o en Sergi Casabella.

Com va començar en l’esquí de muntanya?

Jo abans feia curses de muntanya i vaig conèixer gent que feia skimo. Van convidar-me a provar-lo, em va agradar i des de llavors vaig fent. Ara ja fa tres anys que soc al club i estic molt content.

Abans havia fet karate. Quin canvi, oi?

Sí, realment és un canvi molt radical. D’estar en un lloc tancat a passar a fer esport a l’aire lliure. El que més em va agradar de l’skimo va ser l’ambient que hi ha, que és molt saludable.