“No podem seguir amb un model de 'fast fashion'”

Com va saber que la Jove Companyia de Teatre buscava algú per al vestuari?

Ho vaig sentir per la ràdio i de seguida ho vaig buscar a Instagram i vaig veure que buscaven tant artistes com actors. El projecte em va atraure molt i em vaig presentar a la prova d’accés.

En què consistia?

Havíem de presentar una proposta de vestuari per a una de les tres obres proposades: Romeu i Julieta, El nou de l’última fila i Un tramvia anomenat desig. Jo vaig triar Romeu i Julieta i els vaig presentar una lectura de com veia jo l’obra, que anava més enllà del que es pot llegir. Els vaig presentar el que volia transmetre i els vaig ensenyar uns panells d’inspiració en què hi havia la paleta de colors i l’estil que m’agradaria. Era l’aire que respiraria l’obra quant al vestuari, no vaig presentar conjunts, sinó que els vaig ensenyar com treballo.

Com recorda el moment en el qual li van dir que l’agafaven?

Estava treballant i em va trucar la Irina [Robles] per dir-me que m’havien agafat i estava en xoc, la vaig haver de tornar a trucar perquè no havia assimilat la informació, no sabia quan havíem quedat ni res.

Què va suposar l’experiència?

Mai havia treballat amb un grup de joves fent teatre. Era un projecte 100% per a joves que a tots ens motivava. Per mi l’experiència ha estat impagable. Animo tot­hom a presentar-se a altres projectes perquè és genial.

En quin tipus de projectes havia treballat prèviament?

Ballo a l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella i he dissenyat i confeccionat vestuaris per a algunes danses com la del Pregó, Marina i la Roseta de Talladí. A més, per a una entitat de l’Hospitalet de Llobregat que es diu l’Empelt he confeccionat el vestuari de dos balls populars: Les Gitanes i el Ball del Cireraire.

Com voldria enfocar la seva carrera?

Fins ara només he fet projectes del món de l’espectacle i m’agradaria saber què és estar dins d’una marca. No en una firma molt gran, perquè no crec que vagi amb els meus ideals, però en una marca petita i sostenible que doni valor a la producció, el patronatge i l’estètica, crec que sí que voldria. Encara no sé dir-te cap on l’enfocaria perquè ho vull provar abans, tot i això, el món de l’espectacle em té el cor robat.

Normalment es diu que el món de la moda és molt superficial.

Hi ha una concepció de la moda molt frívola i penso que és per la part més estètica i de les tendències. Però crec que els dissenyadors som artistes, creem art en la roba, hi ha una part reivindicativa i volem expressar el que portem dins. A més, també hi ha uns valors darrere i sempre que pugui optaré per moda sostenible. No podem seguir amb el fast fashion i el planeta ens ho està advertint.