x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Marcel Soler

“Per agafar aquesta velocitat es requereix experiència”

Aquest estiu ha batut la marca personal de vol sense motor (1.056 quilòmetres amb una mitjana de 132 per hora) amb un avió planador. Manresà però resident al país des del 2009, ha estat 17 vegades campió d’Espanya i ja pensa a tornar a atacar el títol espanyol en la propera oportunitat.
Marcel Soler

Marcel Soler

Marcel Soler

Actualitzada 10/09/2020 a les 06:38
Vostè és l’expert, però més de 1.000 quilòmetres em sembla increïble.
És una especialitat de grans vols. Fa molts anys que competeixo i el màxim, normalment, és de 300 o 400 quilòmetres. Vaig decidir canviar d’avió, de categoria, per fer vols de gran distància. A Espanya, un vol de 1.000 quilòmetres està molt bé perquè costa bastant de fer. Pensi que el rècord mundial és d’uns 3.000 quilòmetres.

Una barbaritat.
Amb una mitjana de 200 per hora, però, és clar, pugen a 7.000 metres, oxigenats, i amb un permís especial per poder ocupar l’espai aeri dels avions grans. Allò és un altre món i, pràcticament, una altra dimensió, però bé, passa en tots els esports.

Ha fet el rècord personal, amb 132 per hora de mitjana.
Mai havia agafat aquesta velocitat. Vaig agafar bones condicions i pensi que hem de saber molta meteorologia perquè l’avió no porta motor i, és clar, ens hem de guiar pels corrents d’aire que hi ha a diferent altitud, les tèrmiques o la posició del Sol amb el vent. Ens hem de buscar la vida, vaja [riu].

S’ha de tenir molta tècnica, tacte i intuïció per per aconseguir la seva fita.
I força experiència, sobretot. La gent quan comença a volar, que rep la llicència de pilot, puja i al cap de 20 minuts ja és a terra. És com els ocellets quan aprenen a volar i surten per primera vegada que cauen de seguida i de mica en mica van aprenent a volar. Ara, sent aficionat, porto més de 8.000 hores de vol.

Déu n’hi do.
Per això és bàsic tenir molta experiència acumulada per a aquests vols tan llargs. S’ha de començar jove a practicar el vol sense motor i jo ho vaig fer amb 25 anys i sempre de manera amateur. Ara, des que em vaig jubilar, tinc més temps i per això em dedico a fer vols més llargs.

Aquí entenc que no ha de ser fàcil volar.
No ho és, per això a l’hivern anàvem a Namíbia que és ple estiu i volem al desert del Kalahari, ja que hi ha unes condicions brutals, molt millors de les que trobem aquí a l’estiu.

La clau és aprofitar el vent per aconseguir altitud.
Els corrents tèrmics, que són els moviments circulars que pugen i que depenent de la temperatura que hi hagi a terra es puja més o menys.

Quin ha de ser el proper objectiu?
He estat 17 vegades campió d’Espanya en classe estàndard, que són avions que fan 15 metres sense flaps [dispositiu per augmentar la sustentació de l’avió]. Ara estic amb un de 18 metres i tots aquests porten flaps i m’agradaria tornar a atacar el Campionat d’Espanya després d’estar alguns anys sense competir.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts