x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Mireia Molins

“Feia anys que tenia el repte al cap i estic molt satisfeta”

Va intentar fer les 14 vies ferrades del país en un màxim de 24 hores per una causa solidària. Un repte que no va poder completar però que, assegura, tornarà a intentar. Tot per ajudar l’ONG Aigua de Coco i col·laborar amb l’escolarització dels nens de Madagascar i Cambodja.
Actualitzada 27/07/2020 a les 21:12
Quants cops li han dit aquests dies si estava boja?
No es pensi, eh? Pràcticament ningú. El que sí m’ha repetit molta gent és que la iniciativa li semblava molt bonica i el fet de poder enllaçar les 14 vies ferrades.

El motiu de la fita valia la pena.
Feia anys que tenia aquest repte al cap i de buscar coses més enllà de l’atletisme i la muntanya. Mai s’havia donat l’oportunitat i un dia parlant amb el Mateo López, voluntari d’Aigua de Coco, em va proposar unir el repte amb les necessitats de l’ONG. Soc mestra i tot el tema dels nens em toca molt de prop i ja ho vam començar a moure per ajudar en l’escolarització d’aquests infants.

Malgrat quedar-se a les portes, la sensació ha estat fantàstica.
Vaig completar nou vies ferrades de les 14 però vaig acabar amb una sensació brutal. Estic súper feliç i molt satisfeta del que he fet. En el moment que m’ho plantejava potser no ho semblava tant, però quan vaig començar vaig veure que era un repte molt i molt ambiciós. A part de tot el que hi ha darrere, per a mi ha estat un èxit simplement per haver pogut fer possible un somni i haver ajudat.

Quina errada ha trobat a l’hora de gestionar el repte?
El menjar. En la preparació dels avituallaments crec que ens vam equivocar i ja se sap que sense benzina no avances. Sort d’uns entrepans salvadors de la dona del Mateu que ens van salvar! [riu].

Què l’ha derrotat, el cansament físic o el mental?
El mental, gens, perquè m’he trobat molt bé en tot moment. A més, a mesura que avançava el repte rebia trucades d’amics que eren una injecció d’energia. La son, potser, ha estat la que ha pogut amb mi. En algun tram de ruta ho he passat malament perquè no es va calcular bé i vam fer quilòmetres de més i tot es va ajuntar una mica.

I decideix deixar-ho estar.
Per fer una via ferrada i, evidentment, un repte com aquest has de tenir els cinc sentits posats i havia arribat a un punt de cansament que vaig preferir no continuar i no jugar-me-la. Ara, també li dic que això no s’acaba aquí.

Vol dir que tornarà per aconseguir-ho.
Per descomptat. El que he fet ara ha estat com el primer pas, el primer esglaó, i segur que les coses sortiran millor quan ho torni a intentar, segurament, l’any vinent.

‘Bizipoz’ ha estat el seu leitmotiv durant el repte.
Significa alegria de viure en euskera. Vaig estar vivint dos anys al País Basc i vaig conéixer la paraula arran del documental del ciclista Markel Irizar. És una paraula que sempre he tingut molt present i buscava quelcom que em representés i, en tot moment, em venia aquesta paraula al cap.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts