Albert Figueiredo

“No recordo tantes deixalles al bosc quan era petit”

Dissenyador gràfic. Un dels responsables de la iniciativa Rastre Zero- 36 anys. Veí d’Encamp, ha iniciat amb la seva parella, Noemí Fajardo, una campanya de conscienciació a través d’Instagram per mantenir els boscos sense brutícia. El projecte es va iniciar ara fa un any.

Albert Figueiredo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Què és exactament Rastre Zero?

Podríem dir que és una acció ciutadana, no una associació, que sorgeix una mica d’anar a la muntanya sempre i trobar-nos que hi ha brutícia al mig del bosc. Tenim creat amb la meva parella un compte d’Instagram amb el qual volem conscienciar de la necessitat de respectar el medi.

Com va sorgir aquesta necessitat de demanar més sensibilització?

Després d’un viatge al Nepal vam veure que els turistes tiraven ampolles d’aigua de plàstic a tot arreu, encara que fos una zona protegida o al mig de la natura. Llavors, ens vam adonar que aquí a Andorra també passava, tot i que no recordo tantes deixalles al bosc quan era petit.

S’han perdut els valors de fa uns anys, doncs?

Aquí al país penso que tenim sort si ho comparem amb els països veïns, però sí que hi ha punts negres on s’acumula molta brossa. Quan era petit anava a buscar bolets amb el meu avi i no n’hi havia tanta. També s’ha de dir que ara la muntanya està més de moda. S’ha popularitzat de fa un temps enrere i no tothom té la mateixa consciència.

De quins punts negres estaríem parlant?

Llocs accessibles a les parròquies o turístics com els llacs de Tristaina. Allà es fan botellons i són concorreguts per la gent i sempre hi ha deixalla. Per sort hi ha molta gent, com nosaltres, que quan troba deixalles les recull i les baixa fins a un contenidor.

Quines accions heu dut a terme fins ara al Principat?

Per exemple, a la prova 2.900 Andorra, que és d’un nivell molt dur i d’autosuficiència, vam fer una col·laboració i a l’arribada, després de 100 quilòmetres amb el propi menjar, teníem una bossa de Rastre Zero perquè quan arribessin a la meta deixessin els plàstics que havien portat. No n’hem pogut fer gaire més perquè vam estar vivint a Sidney durant un temps.

A Austràlia la gent tampoc està conscienciada?

Al contrari. Allà hi ha molta sensibilitat i, a més, hi ha multes de 250 dòlars. No és com aquí, que hi ha moltes amenaces però mai acaben caient les multes. Allà no hi ha burilles ni tira brosses.

I quines solucions podrien plantejar-se per millorar aquesta situació?

No ho sé quina seria perquè estem parlant d’espais naturals i és molt difícil de controlar. El que és evident és que si es coneixen les zones on es fan botellons, per exemple, doncs hi hauria d’haver més actuacions.

Penseu sumar més gent o anar fent futures accions?

Anem sobre la marxa. Hi ha gent que ens ajuda. Nosaltres volem que es vagi millorant la situació i que tot sigui més “verd”.

tracking