“Cada vegada valorem més els autors que tenim a prop”

Quines expectatives tenen de cara al Dia del llibre?

Les circumstàncies d’enguany són tan excepcionals que no hi ha cap precedent comparable. Malgrat tot, confiem que els autors pirinencs tindran les mateixes oportunitats d’arribar a la gent que d’altres amb un aparell promocional més potent al darrere.

Habitualment, però, les novetats d’autors locals solen ser ben rebudes pel públic.

De mica en mica hi ha hagut una identificació creixent del llibre pirinenc que ha ajudat a fer que la gent valori més el que té a prop, i això es veu de manera molt clara en els llibres d’història o basats en fets històrics, que han esdevingut un apartat important de la producció editorial relacionada amb el Pirineu.

Al catàleg d’enguany hi ha prop d’un centenar de títols; un nombre força elevat per a un territori amb tan poca població.

Paradoxalment, com menys gent som (actualment la població no arriba a l’1 per cent del total de Catalunya) més se’n parla als mitjans i més creix l’interès pel Pirineu. Hi ha un Pirineu envellit que va desapareixent, però alhora sorgeixen noves veus que parlen d’un nou Pirineu. I encara hi ha un altre factor important: l’Alt Pirineu i Aran ocupa el 20 per cent del territori català, i això obre un ampli horitzó relacionat amb l’edició de llibres d’excursionisme, natura, etcètera.

Al catàleg distingeixen per primer cop les novetats en aranès.

Altres anys, els títols en aranès estaven barrejats amb la resta de novetats, però enguany hem vist que n’hi ha hagut un augment significatiu i hem decidit diferenciar-los, com a promoció de la llengua i també com a reivindicació de la identitat aranesa.

Per què no acaba de quallar la idea d’un segell pirinenc?

Aquesta va ser una de les idees que van donar peu a l’associació, i s’emmiralla en una iniciativa semblant que ja funciona a les terres de l’Ebre. Hi estem treballant, però ens trobem el problema que caldria nomenar una comissió de control de les publicacions i de moment no som prou gent per fer-ho.

Posar l’accent en el territori no té el risc que s’acabin publicant autors sense gaire ofici?

El risc hi és; però ara com ara la qualitat mitjana del llibre pirinenc no és ni inferior ni superior que la del llibre en català en el seu conjunt. En tot cas, correspon a les editorials establir els criteris per decidir què publiquen.

Ara com ara, quins són els principals problemes a resoldre?

Tot i que s’han fet avenços, la promoció i la distribució segueixen sent problemàtiques. Però el més immediat és donar visibilitat al llibre pirinenc arreu del país, i sobretot fomentar l’aparició d’autors joves que aportin una mirada nova, diferent, del territori.