x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Àxel Esteve

“El més difícil ha estat no saber què em passava”

Després de set mesos sense sentir la sensació, Àxel Esteve va tornar a posar-se uns esquís. L’esquiador andorrà crema etapes en la seva recuperació de la lesió que va patir al maluc i que li ha causat tants maldecaps. Fa uns dies, a Les Deux Alps, va gaudir fent estil lliure i recuperant la il·lusió.
Àxel Esteve

Àxel Esteve

Àxel Esteve

Actualitzada 29/06/2020 a les 06:40
La llum ja es comença a veure al final del túnel.
Una lesió així, estranya i diferent, em va fer passar un temps de certes dificultats, sobretot a nivell psicològic. No sabia què em passava ni què era i ningú m’ho sabia dir i van ser dies bastant durs.

Un any molt complicat per a vostè.
Un es torna a sentir esquiador. Després de set mesos, aquestes sensacions les veia tan llunyanes que gairebé s’obliden. A la primera baixada, però, ja em va venir tot al cap, com si hagués estat arxivat tot aquest temps i no em va costar gaire tornar a agafar de nou el feeling.

Què ha estat el més difícil?
Mai havia estat lesionat tant de temps. Havia patit algunes lesions però mai tants mesos. El més difícil ha estat la incertesa de no saber què tenia ni quin camí agafar. Un cop operat les coses ja es van començar a aclarir i ja sabia el protocol que s’havia de seguir i en tot moment era conscient dels terminis a complir i el temps de baixa.

Quina sensació va tenir a Les Deux Alps set mesos després?
Molt guapa, sobretot pel fet de recuperar coses, sensacions, que tenia la mateixa temporada passada. Estic molt content per tornar a esquiar aquests dies i tenir aquesta sort perquè, al final, amb tot el tema de la Covid-19 i el confinament no teníem molt clar quan ho tornaríem a fer.

El confinament el va perjudicar bastant.
Sens dubte, perquè en operar-me al gener, a partir del tercer mes de recuperació és quan més havia de fer treball específic, com pot ser a la piscina. Havia de treballar a l’aigua o anar al fisioterapeuta més sovint i són coses que durant més de dos mesos no vaig poder fer i et perjudica a nivell de tempos de recuperació.

Quins objectius té marcats per aquesta temporada?
Els mateixos de l’any passat. La lesió només ha posposat els objectius, que sempre els he tingut molt clars; tornar al 100 per cent, circuit de Copa d’Europa i intentar fer-me lloc al top-30.

Una lesió difícil de detectar i no sé si també de tractar.
L’estiu de l’any passat van començar les molèsties. Vam visitar especialistes diferents per intentar solucionar-ho i no hi va haver manera. La cosa no millorava i no hi havia més remei que passar pel quiròfan que, tot s’ha de dir, va ser la decisió adequada.

Va arribar a perdre la paciència amb les proves, la incertesa, l’espera...
Sincerament, sí. Hi havia moments que em trobava millor i pensava que tot anava bé i quan tornava a ficar una mica de pes i a variar l’adaptació del treball físic, tornava aquell dolor. Havia de fer quatre passos enrere quan n’havia recuperat dos i la sensació era per desesperar-se una mica.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts