x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Noèlia Garcia i Laura Prados

“Vam escriure el relat, amb el mòbil, a l'hora del pati”

Van guanyar el Premi Territorial d’AMIC-Ficcions. Tenen 15 anys i enguany han acabat el tercer curs de segona ensenyança a Santa Coloma. Van fer el relat, a quatre mans, abans que es produís el confinament a causa de la Covid-19.
Noèlia Garcia i Laura Prados

Noèlia Garcia i Laura Prados

Noèlia Garcia i Laura Prados

E. P.
Actualitzada 24/06/2020 a les 06:47
Com se’ls va acudir la idea de fer aquest relat i participar en aquest concurs?
Les bases del concurs ens donaven l’inici de com havia de ser el relat, i a partir d’aquí, desenvolupàvem la història. La nostra va ser en tres capítols. I primer vam quedar finalistes, i després, mira, vam guanyar el premi territorial d’Andorra, que va ser tota una sorpresa!

Així, aprofitant aquesta sortida que els donava el concurs, de què tractava el relat?
Nosaltres, quan vam llegir el començament, ens vam fer una idea bàsica de com seria. Havia de ser una nena petita, que coneixia un nen, i a partir d’aquí desenvolupar tota la història. I a mesura que anàvem escrivint, vam decidir fer una història d’una nena petita que es va escapar d’un orfenat, i que va conèixer un noi; i a partir d’aquí sorgeix el relat. Aquesta temàtica ens va agradar molt.

Ara ens han deixat amb la intriga. Com continua?
Doncs ell és un noi, que se sent sol, perquè ha perdut la seva dona. I parlant amb la nena i explicant-li la seva vida, tots dos s’adonen que aquella nena era la que volia adoptar la seva parella, i per això la nostra història s’acaba anomenant El destí. És una història bastant sentimental, perquè el destí els va acabar ajuntant un altre cop.

I com va anar el procés creatiu? No deu ser pas senzill escriure una història així a quatre mans.
Bàsicament, vam escriure el relat, amb el mòbil, a l’hora del pati. Ja fos abans o després d’entrar al menjador. I anàvem fent un paràgraf cadascuna, i així, de mica en mica, es va formar la història. Vam decidir el top de lletres màxim que volíem fer. Després, algun cop vam quedar a fora, per tal de poder revisar les faltes d’ortografia. Però l’eina principal amb la qual vam treballar van ser les notes del telèfon mòbil.

Els va ser fàcil conjuntar els seus estils?
La veritat és que sí! Som les millors amigues i ens coneixem molt bé. Fa molts anys que estem juntes i sabem com tractar-nos. Si alguna cosa no ens agradava entre les dues hi donàvem voltes per trobar el punt en comú o directament canviar-ho.

Pel que fa a l’extensió, com ho van aconseguir quadrar?
Al final, va quedar en unes tres pàgines i mitja. De fet, del mòbil ho passàvem a l’iPad i teníem una pàgina per capítol; només va ser en un que ens vam allargar una miqueta més.

I després d’aquest premi, han pensat en el futur, si es volen dedicar a escriure?
A nosaltres ens agrada molt llegir i pensar històries. Però per dedicar-nos-hi, no. Igualment ens agrada molt imaginar i pensar històries, i creiem que serà més un hobby que no pas una professió per treballar-hi en el futur.
Etiquetes
  • #1 Josep
    (24/06/20 08:29)

    Molt bé. Ànims, noies, i endavant!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts