La quarantena i l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 va aturar, pràcticament, el món. La crisi va tancar les fronteres i va acabar amb les temporades d’una manera sobtada i precipitada, una situació que impedia als temporers poder gestionar la tornada als seus països. El coordinador del departament de Dinamització Turística i Cultural del comú de Canillo, Francesc Oriol, lidera un equip format d’atenció als temporers que miren d’agilitar els tràmits per trobar allotjament als afectats. “Al principi, per a nosaltres, va ser dur gestionar mentalment la situació. Hi havia casos molt complicats, molt difícils i casos de gent que estava, realment, desesperada”, explica. Una iniciativa del cònsol major de Canillo, Francesc Camp, que va detectar “des del principi que va esclatar la pandèmia que hi hauria una problemàtica amb els temporers”, comenta Oriol. Dies després del tancament de fronteres, el 13 de març, i de decretar-se la quarantena es munta el primer equip d’atenció als temporers. “Primer amb mi i després, per les moltes casuístiques que anaven sorgint amb els afectats, es van afegir la Meritxell Pastó, Merijou Usón, Pablo Jorges”, comenta. Al principi només va fer falta un telèfon i un contacte directe temporers@canillo.ad per començar a treballar. “Vam rebre moltes demandes des del primer moment i ens vam adonar que la problemàtica anava més enllà.” Francesc Oriol no dubta a l’hora d’assenyalar què ha estat el més complicat durant tot aquest procés. “La incertesa amb què has de treballar en tot moment. Si no sabíem quan acabaria tot i de quina manera o quant de temps duraria el confinament. Tot plegat va generar certa angoixa entre els afectats que volien tornar al seu país d’origen”. Tot i que el gruix de la feina ja s’ha resolt, encara queden temes pendents de tancar: “Avui dia gairebé 100 allotjaments de persones a qui estem donant assistència en la recerca d’un habitatge”, indica Oriol. Una feinada incansable i altruista, la d’aquest grup de voluntaris d’atenció als temporers, que estan treballant “a la biblioteca de Canillo com a camp base” i que agraeix “les increïbles mostres solidaritat que hem rebut després de gestionar uns casos que hem pogut tirar endavant perquè teníem recursos per fer-ho”. A mesura que han anat passant les setmanes, apareixien problemes a combatre, com la munió de temporeres que havien de deixar el seu habitatge el dia 1 d’abril. “I no només això, també vam donar assistència per alimentació i vam comptar amb el suport de Càritas, que va ser increïble”. El 25 d’abril es genera el primer vol de temporers en direcció als seus països d’origen, se n’han fet quatre, que ha ajudat en la relaxació de la situació. L’equip té encara sobre la taula moltes situacions que s’han de resoldre, tot esperant que el trànsit duaner cap a Espanya i França es normalitzi.
Guineu va dir..I tanta feina per què al final alguns apareguin en directe a canals televisius argentins a mentir i parlar pèssimament del país i la feina feta, que es passin el confinament fent festes, o que deixin pisos prestats ben destrossats.
RespondreTotes les despeses generades (ajudes per allotjament o alimentació, etc...) per aquest colectiu no té perquè pagar-ho Govern o el Comú. Ho hauria de pagar les empreses que els fan venir.
A veure quants mils de sud-americans tornareu a fer venir el pròxim mes de novembre...
Si no teniu ni idea de com estaven vivint i condicions inhumanes no comenteu jo si se k realment la majoria vivient inhumament i amb nens, pero gracies als voluntaris de canillo han pogut tenir durant un temps una qualitat de vida digna. Així k aquestes circunstancias mai sortiran públicamente per desgracia .........