x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Joel Brard

“Vaig pensar que si podia ajudar havia de fer-ho”

24 anys. Jugador internacional d’handbol, fa de voluntari als ‘Stop Labs’ d’Encamp. Va decidir unir-se a la iniciativa a causa que tampoc podia treballar, ja que és fisioterapeuta, i fa un balanç positiu de l’experiència col·laborant en el cribratge de tota la població amb els tets serològics.
Actualitzada 22/05/2020 a les 06:47
Joel Brard (a l’esquerra a la imatge) és un dels 800 voluntaris que estan col·laborant en la realització del cribratge poblacional amb tests serològics. Fisioterapeuta de professió i jugador d’handbol en el temps lliure (milita al Valldoreig, a Catalunya, i és internacional amb la selecció absoluta), va decidir inscriure’s per donar un cop de mà juntament amb el seu company al combinat nacional David Rojo. “He hagut de parar de treballar amb tot el tema del confinament, i quan va sortir que es buscaven voluntaris pel tema dels tests vaig decidir afegir-m’hi perquè estava a casa sense fer res”, comenta, i afegeix que “vaig pensar que si podia ajudar havia de fer-ho i, a més, són només sis hores i ho podia fer sense problemes”.
A hores d’ara, la segona ronda dels tests d’anticossos ja està a la seva recta final i tot va una mica més rodat, però a l’inici no va ser tot tan fàcil, i Brard confessa que “va ser més complicat, perquè no saps com funciona, però tenim un coordinador de la Creu Roja que ens ho va dient i organitzant, un sanitari del SAAS que ens ajuda en qualsevol dubte, i a la que van passar tres o quatre dies ja tot era més fàcil i sortia gairebé de memòria”. En aquest temps que s’estan fent les proves ha quedat demostrat que la feina en equip és primordial per afrontar reptes com aquests, i el jove fisioterapeuta explica que “es requereix molt personal per fer una cosa com aquesta, perquè al final els professionals ja tenien prou feina a l’hospital”, i agrega que “al final és com si fos un estudi amb una mínima formació, i si podem donar un cop de mà entre tots sempre és millor, i s’ha de destacar també la gent que ve a fer-se les proves, perquè al final és una cosa voluntària i tothom suma”.
Tants dies i tantes punxades donen per a molt, amb gent que anava amb por i d’altres que anaven més tranquils. En aquest sentit, Brard comenta que “la gent va allà i no sap què li faràs i hi havia de tot. Des de gent tranquil·la fins a d’altres que es pensen que els trauràs mig braç, o també alguna persona més aprensiva que ha tingut un petit desmai o baixada de tensió, però res de l’altre món”. A més, destaca que “al final la canalla són dels que més pateixen, però la gent és molt agraïda i et donen les gràcies pel que estas fent, i això et dona ganes i força per seguir endavant i continuar”.
Pel que fa a la seva gran passió, l’handbol, l’ha hagut d’aturar en sec a causa del coronavirus, i tot i admetre que “des del punt de vista personal és una putada”, reconeix que “s’entén totalment perquè és el que requereix aquesta situació”. Per últim, clou que “al final fas el que t’agrada perquè és un ‘hobby’ al cent per cent, faltava l’últim tastet de la temporada que és acabar i és clar que la solució no és la millor, però la situació és comprensible i per un any no passa res”.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts