“És una caricatura d'Ordino, però és que Ordino és així”

Soc andorrana de naixement però vaig estar vivint fora del país uns vint anys. Vaig tornar fa vuit anys i a Ordino hi vivien la meva germana i la meva millor amiga. Però sobretot perquè és un poble molt bonic. Jo venia d’una gran ciutat i em vaig dir que si me n’anava a un poble seria com Ordino.

És una artista multidisciplinària. D’on li ve?

De ben petita ja dibuixava als marges de les llibretes i a la meva família tots són grans artistes. Soc professora de teatre, n’he escrit obres, he actuat en cinema i teatre, soc especialitsta de cinema, escric i també dibuixo.

D’on surt la idea de dibuixar la gent d’Ordino?

Jo volia il·lustrar els meus propis contes. Soc molt bona copiant dibuixos però no volia copiar-los. I la Rosa, la directora de l’Escola d’Art d’Ordino, em va proposar un exercici. Girasol fes una composició, fes una creació, dibuixa’t a tu, fes-te un dibuix animat, després una caricatura. I en comptes de dibuixar-me a mi vaig dibuixar un senyor del poble. Em va agradar tant el resultat que vaig pensar que en podia fer d’altres.

I d’aquí va sortir la mostra?

Soc molt dispersa. I la Rosa em va dir, agafa una idea i de la que tinguis d’aquí a un any faràs una exposició. I hauràs de treballar com una boja perquè tens una data.

Com la definiria, la mostra?

Jo passejo gossos i conec tothom del poble perquè els veig i em saludo amb tothom. La mostra és una caricatura d’Ordino, però és que Ordino és així. El d’Ordino era l’ambient perfecte.

Per què quinze personatges?

M’hauria encantat que fossin vint-i-dos o trenta, però tenia una data. M’agradaria poder fer una segona edició de gent d’Ordino.

Ordino dona per fer-ne més?

I tant, però he escollit els més característics. La dona de la botiga de dolços, la metgessa, el carnisser, el capellà. Però el radi es pot ampliar.

Abans de dibuixar-los va parlar amb ells.

Bàsicament els comentava que estava preparant una mostra i que volia explicar la seva història en un dibuix. Els demanava que me l’expliquessin, tot i que d’alguns ja la coneixia i sabia el que anava a fer. Els feia una fotografia i els demanava sobre les seves grans passions.

Haurien estat diferents els dibuixos sense parlar amb ells?

Sí, fins i tot a alguns no els hauria dibuixat. Hi ha històries més interessants que altres.

I com va anar la inauguració?

Va ser fantàstic veure tot el poble parlant els uns amb els altres i comentant els dibuixos. Va ser una mena de cita de tots.

Què li han dit els protagonistes dels dibuixos?

Estan molt contents, fins i tot m’han comprat quadres.