“A Andorra els rols de gènere estan entroncats amb l'Estat”

Com veu la situació de la dona i l’avortament a Andorra?

Jo crec que és un cas que des de Catalunya ningú s’ho havia pensat mai. Andorra, en certa mesura, és una teocràcia perquè els rols de gènere estan entroncats amb l’Estat, i aquest se sustenta en part en el control del sexe i de la reproducció. Tanmateix, això no és exclusiu d’Andorra, sinó que es dona a tots els estats-nació.

Què en pensa que per avortar s’hagi de sortir del país?

Abans, a Catalunya les dones anaven al Regne Unit a avortar; ara, les andorranes van a França o Catalunya. Però el cas d’Andorra no és únic i s’hi afegeix el component autòcton i dels recursos. En aquest sentit, les dones migrades ho tenen encara més complicat.

Parlant del seu llibre, què ha volgut transmetre amb ‘De la poma a la pantalla’?

És un llibre que analitza com el món digital influeix en les relacions. Com quan es parla d’amor, de sexe... es tendeix a pensar que és un caos, i no és així. A més a més, cal tenir en compte l’efecte multiplicador que ofereixen les xarxes socials. En el món físic, s’han perpetuat una sèrie de rols, i malgrat que en el virtual també es pot perpetuar, dona veu a altres moviments.

Quina influència han tingut, doncs, les xarxes socials, en el canvi de rols i en el mateix moviment feminista?

El moviment feminista no hauria crescut tant si no fos per les xarxes, i segurament tampoc s’hauria ampliat tant, però sí que cal tenir en compte que sempre hi ha hagut connexions en aquest món.

Passa el mateix amb el MeToo?

El MeToo el va vomençar una activista afroamericana per defensar el drets de les dones; però ha sigut quan hi ha hagut les actrius de Hollywood que ho han denunciat arran de les investigacions de mitjans que ha agafat volada i se n’ha parlat. Això fa que hagi acabat tenint un component de classe. Però, en aquest cas, s’ha aprofitat aquest privilegi blanc per fer d’altaveu de la denúncia.

I tots aquests canvis han fet que s’hagi atomitzat el moviment feminista arreu del món.

Sí i no; el feminisme sempre ha estat un moviment transnacional. El sexisme sempre ha existit de manera global, malgrat cada cultura l’hagi aplicat d’una manera diferent. En cercles acadèmics, en congressos... sempre hi ha hagut conexions internacionals. Però les xarxes han servit perquè el que es pugui connectar siguin els moviments de base. Per exemple, en aquest cas, Andorra es pot emmirallar en casos com els d’Irlanda o bé de l’Argentina. Ara mateix, no cal tenir una gran infraestructura per fer-te sentir.

I ara, en quins projectes es troba?

Ara mateix estic fent cursos, assessorament de gènere i fent la promoció del llibre.