Joan Cirera

“Volem desmuntar el famós mite de la princesa feble”

Protagonitzarà demà a la tarda (18 hores) una obra de teatre al Palau de Gel, a Canillo 44 anys. Va fundar el 2012 la companyia d’espectacles Sgratta, amb la qual ha viatjat per tot Catalunya, València i demà Andorra, on representarà ‘La princesa en texans’, una obra que “trenca estereotips”

“Volem desmuntar el famós mite de la princesa feble”

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Quin és l’argument de ‘La princesa en texans’?

Explica la llegenda del Poble Sec, una vila on escasseja molt l’aigua i que la seva única via per aconseguir-ne és la font dolsa. El problema és que al poble hi ha un drac que aprofita sempre que pot per beure’s la poca aigua que hi ha i deixar-ne el poblat sense. És aquí on entra la protagonista, una princesa que intentarà solucionar el problema sense l’ajuda d’un príncep blau. Volem desmuntar el famós mite de la princesa feble.

Com va començar la seva vida en el món del teatre infantil?

La Clara Gavaldà, la meva companya, i jo vam començar fa vint anys treballant amb altres grups d’animació fent espectacles a peu de carrer. De fet, sempre hem treballat al carrer i de vegades hem interpretat contes a les biblio­teques.

En quin moment van decidir crear la companyia Sgratta?

Enmig d’aquests 20 anys de professió en el món de l’espectacle familiar vam voler fer un pas endavant i crear, ara fa set anys, la nostra pròpia companyia. Amb Sgratta tenim tres espectacles: Sol amb la lluna, Quina olor fan els pets i La princesa en texans.

I les històries són seves?

Sí, totes les obres que fem i representem estan basades en textos nostres. En el cas de La princesa en texans, l’obra original la vam escriure fa molt temps quan fèiem espectacles de carrer amb altres grups d’animació.

Generalment fan espectacles familiars. Adapten el text en funció del públic?

No, el que intentem fer és una història planera, que no sigui gaire complexa perquè es pugui adaptar a tots els públics. Els més petits es fixen en la part més visual i en la música, mentre que els grans tenen més en compte el text i la història. Molts cops venen pares i també els interpel·lem.

Han vingut mai a Andorra a fer teatre? Havíem vingut fa molt de temps amb altres companyies a fer espectacles de carrer que, la veritat, tenien molt d’èxit. Reuníem molta gent al nostre voltant i era molt divertit. Amb Sgratta, però, no hem vingut mai i tenim moltes ganes de fer-ho bé perquè serà una de les primeres vegades que ho fem en un escenari.

Es pot viure del món de l’espectacle quan aquest és més d’autor?

Es pot, a Catalunya s’hi pot viure millor del que molta gent pensa. Hi ha un circuit de feina molt ben fet. La veritat és que del grup només la Clara viu exclusivament de la companyia, ja que més enllà dels espectacles va a les biblioteques a representar contes i fa altres activitats complementàries que acaben fent un salari. Jo em dedico a l’espectacle i els contes durant el cap de setmana, però entre setmana la meva ocupació és la de professor d’escola.

tracking