“Una joia va acompanyada sempre d'un moment feliç”

Ha triat un nom ben peculiar per a la seva joieria: Quatre cinquens.

El vaig triar per fer referència que aquest és un projecte artístic que tot just acabo de començar i encara no sé fins on arribarà; i també perquè penso que una joia és un objecte que no està complet fins que el troba la persona a qui li escau i li dona tot el seu sentit.

També hi ha gent que compra joies com a inversió.

Jo treballo sobretot amb plata, que és un metall poc valorat pels inversors. És més important el disseny i el valor artístic que pugui tenir cada peça que no pas el valor material.

Com se sap quan una joia escau veritablement a una persona?

Sempre recomano emprovar-se diferents models abans de triar-ne cap, per comprovar quin disseny t’afavoreix més. Amb les arracades, per exemple, canvia molt de veure-les a l’aparador a veure-te-les posades. Tot i que també és molt important el significat que cada persona li atorga a una joia en concret.

Arracades, penjolls, polseres... Els seus clients són majoritàriament dones?

Sí, potser perquè quan dissenyo una joia penso en el que em posaria jo. També tinc clients homes, però la majoria compren joies per a dones: la parella, la mare... Homes que compren joies per a ells mateixos potser són una cinquena part dels meus clients.

Hi ha qui pensa que dur joies és un signe d’ostentació?

No hi estic d’acord. Una joia sempre va acompanyada d’un moment feliç. És la connexió més maca entre un objecte i una persona. I, a més, una joia et pot ajudar a fer-te sentir millor.

A més de la plata, no fa servir cap altre material?

He fet algunes peces en or, i m’agradaria poder treballar amb esmalts, però de moment no tinc prou espai al taller. En tot cas, és important fer servir materials nobles, i també conèixer el seu origen per tal de garantir una producció sostenible.

Quin tret diria que defineix millor l’estil del seu treball?

Penso que tot allò que sobra, que es pot treure d’una joia sense que alteri la seva bellesa, no s’ha de posar. M’agrada la simplicitat en el resultat final, i, a més, tinc la sort que aquest estil també agrada molt a la meva clientela.

I si li fessin un encàrrec que no s’ajusta a la seva línia de treball, el rebutjaria?

No. Els encàrrecs me’ls acostumo a prendre com a exercicis que em permeten sortir de la meva zona de confort i experimentar altres maneres de treballar.

Aquest projecte que acaba d’encetar, cap a on voldria que evolucionés?

Potser cap a l’orfebreria en general. M’agradaria dissenyar objectes com coberteries, per exemple.