“A l'escola ja em presentava a concursos de poesia”

És un habitual dels concursos literaris...

A l’escola ja em presentava a concursos de poesia. Al primer em van obligar a presentar-me, i com que el vaig guanyar i hi havia llibres gratis vaig continuar.

Se li dona prou bé.

Soc a Andorra des del 2007 i des d’aleshores participo a tots els concursos literaris que em trobo, el d’Encamp ara no sé si és el tercer o el quart cop que el guanyo. El de contes de Nadal se’m resisteix, m’hi presento cada any, però del Martí i Pol de poesia he gua-nyat un parell d’accèssits, el premi de la categoria poema i fa dos anys el premi principal, de la categoria recull.

Poesia, relats... És eclèctic.

He de confessar que de poesia n’escric per presentar-me a concursos [riu], no acostumo a escriure, i en llegeixo de vegades, però no és el que més llegeixo, sobretot és novel·la o relats.

S’ha plantejat escriure novel·la?

Ho he intentat però mai no arriba a terme perquè sempre acaba perdent la força inicial.

I escriu sovint? És constant?

Tinc temporades que potser em passo quatre o cinc mesos que no escric ni una línia, però normalment acostumo a escriure dos o tres contes al mes i quan estic en fiebre dos o tres a la setmana.

S’ha plantejat publicar?

Fa molts anys que pensava en una publicació però el que passa és que llegeixes altres autors i acabes pensant que no sé per què haurien de publicar una cosa meva amb gent que escriu així. Però al final també és que som més crítics amb nosaltres mateixos que no amb la resta i fa un parell de mesos vaig fer un recull d’uns quaranta contes i els he enviat a diverses editorials espanyoles perquè normalment escric en castellà. No m’agrada traduir. O escric en castellà o en català.

L’autoedició se la planteja?

Tinc un problema: que puc llegir un conte cinquanta vegades i les cinquanta vegades l’haig de cor­regir, sempre hi veig alguna cosa. I el problema de l’autoedició és que mai no sabria quan aturar-me. Fa anys sí que vaig fer un petit projecte d’autoedició però al final vaig imprimir un sol volum i el vaig regalar a la mare. Crec que les editorials hi són perquè en saben i si veuen alguna cosa interessant en el que escric a partir d’aquí ja podrien aconsellar-me o corregir-me.

Ha guanyat el certamen encampadà amb ‘Llet de coco’. Ens fa cinc cèntims de l’argument?

És un relat iniciàtic d’un conductor d’ambulàncies que després d’un accident en el qual l’accidentat era un motorista que portava una carmanyola amb pollastre thai s’obsessiona amb aquesta recepta i finalment s’adona que li falta un punt de sang i acaba passant-se al canibalisme. Potser he fet un spoiler del final però la gràcia és el camí i no pas el desenllaç.